Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
ventilació
Tecnologia
Renovació de l’aire en un ambient determinat efectuada per tal de mantenir-lo pur o dins uns límits de nocivitat acceptables.
La ventilació d’un local tancat té per finalitat la renovació total o parcial de l’aire que hi és contingut substituint l’aire viciat, ric en diòxid de carboni i altres gasos produïts per la respiració, la combustió, etc, per aire net i pot ésser natural o artificial La ventilació natural és l’aconseguida a través de les obertures, tals com finestres, portes, etc, quan aquestes són prou grans i romanen obertes el temps suficient Hom recorre a la ventilació artificial , anomenada també ventilació forçada , quan el local és molt gran, quan hi ha moltes persones, quan és interior, etc La…
trencaglaç
Transports
Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.
El trencaglaç és caracteritzat per la gran resistència del seu buc, capaç de suportar les grans pressions a les quals és sotmès, especialment de la proa, la roda de la qual té un perfil molt inclinat a la seva part baixa de manera que el vaixell puja, en avançar, sobre la capa de glaç i el seu pes la trenca, i així pot anar trencant el glaç contínuament a mesura que avança El trencaglaç és subdividit en nombrosos compartiments de poca amplada que constitueixen tancs d’aigua, la qual és transvasada ràpidament dels tancs de proa als de popa i viceversa i dels de babord als d’estribord i…
rodobacterials
Biologia
Ordre de bacteris gramnegatius, anaerobis o microaeròfils, generalment rogencs, mòbils i proveïts de flagel.
Contenen grànuls de sofre com a reserva intracellular Habiten en ambients molt reductors, amb alts nivells de SH 2 en el medi No són patògens
compàs de proporcions
Tecnologia
Instrument compost de dos regles graduats acabats en punta i proveïts d’una ranura.
L’articulació d’ambdós regles pot desplaçar-se per la ranura, amb la qual cosa varia la constant de proporcionalitat entre les distàncies de les puntes d’un i altre extrem
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes…
ofiuroïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.
Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics…
tuneladora
Tecnologia
Màquina perforadora rotativa concebuda per a excavar, en tota la secció circular, un túnel, una galeria o un pou, sense necessitat de recórrer a explosius.
Consta bàsicament d’una estructura molt pesant, muntada sobre uns suports retractables que en permeten la progressió, i proveïda d’un capçal circular, dotat d’un moviment d’avanç i d’un altre de giratori al voltant d’un eix, i d’una cadena de catúfols per a l’extracció del material, essent tot cobert per una cuirassa metàllica cilíndrica L’element d’excavació consisteix en unes moletes muntades a la part davantera del capçal Els diàmetres de les tuneladores oscillen entre 3 i 11 metres Actualment, i per temes de seguretat durant la construcció i per a reduir els assentaments en superfície,…
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com…
Titan
Astronàutica
Família de míssils balístics intercontinentals dependents de les forces aèries dels EUA, emprats en algunes de llurs versions com a coets espacials.
La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de…
cèl·lula fotoelèctrica
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina