Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
tarsiformes
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels primats, només amb tres espècies, però d’una importància extraordinària per les peculiaritats morfològiques i per la filogènesi.
Són molt petits —entre 9 i 16 cm de llargada—, amb el cap arrodonit, el cos més aviat arrodonit, les orelles amples i membranoses, els ulls enormes, tan grossos com el cervell, la cua molt llarga i pelada, excepte a la punta, i les extremitats posteriors molt allargades a causa del fet que tenen un tars molt desenvolupat, adaptat al salt Els dits són llargs i prims, amb l’extrem aixafat i proveït d’un disc adhesiu que permet a l’animal d’enfilar-se per superfícies llises Tots els dits, llevat del segon i el tercer del peu, que porten urpes, tenen ungles planes El pelatge és llanós i curt Són…
instint
Etologia
Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal a l’experiència filogenètica de la seva espècie.
Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes estat fisiològic intern i externes estímuls La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en…
Els estudis sobre amfibis
Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en aquesta època,…
pelicosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils sinapsidis fòssils que visqueren al Carbonífer superior i al Permià inferior.
Bé que els primers representants de l’ordre eren animals allargats, amb aspecte de llangardaix, produïren diverses branques evolutives, algunes amb representants carnívors És característic d’alguns pelicosaures el desenvolupament extrem d’espines per damunt de les vèrtebres, que sembla que servien per a suportar una mena de vela membranosa a la qual hom ha donat diversos significats, però l’aparició de les espines possiblement només era deguda a un creixement inharmònic Dos clases de pelicosaures, els esfenacodòntids i els edafosàurids, es caracteritzaven per presentar vèrtebres amb…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells…
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…
Marta
La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La…
sac aeri
Anatomia animal
Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.
Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que, sortint de…
babuí

Babuí cuidant la cria
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina