Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
art funerari
art funerari Fragment de les pintures de la tomba de Tutankamon, a la vall dels Reis (Egipte)
© Fototeca.cat
Art
Art propi dels ritus funeraris.
La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de…
miracle
Religió
Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Per a l’home de cultures primitives, el miracle no significa contradicció entre fe i raó, com pot ésser el cas per a l’home de cultures més evolucionades, sinó la presència d’una causalitat més elevada, més “divina” El culte es basa inicialment en la possibilitat del miracle, perquè es tracta d’accions de caràcter meravellós i extraordinari, que tenen com a conseqüència una transformació de les condicions de vida de l’home i del cosmos Normalment, el mite és el marc narratiu on té lloc el miracle El miracle, sobretot en la seva forma cultual, tendeix a un millorament, a una conversió, de l’…
Cloenda de l’Any Llull
Comença la cloenda de l’Any Llull, que ha celebrat el setè centenari de la mort de l’escriptor i filòsof, amb dos actes simultanis un a Jerusalem i l’altre a Barcelona L’elecció de Jerusalem obeeix al fet que la ciutat representa la confluència de les tres grans religions que van centrar la vida de Llull A Barcelona es representa l’espectacle Entre la vinya i el fenollar , al Teatre Nacional de Catalunya El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el conseller català de Cultura, Santi Vila, i la consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les…
khmer
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic de raça sud-mongòlida, barrejada amb elements blancs procedents de l’Índia, i de llengua austroasiàtica que constitueix l’estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja, i poblacions minoritàries al Vietnam, Laos i Tailàndia.
Els khmers són originaris de l’Índia, i arribaren per mar a la península d’Indoxina pels voltants del s I Formaren un important reialme al curs baix del riu Mekong i hi introduïren les grans religions originàries de l’Índia primer l’hinduisme, en el seu aspecte xivaïta, i cap al s II el budisme La influència de l’art indi és evident en les obres dutes a terme entre els ss II i V, però posteriorment l’art khmer adquirí una personalitat extraordinària, especialment en l’arquitectura en pedra, cortesana i religiosa, l’escultura, les arts menors i les aplicades Les realitzacions…
Trobada Ecumènica d’Assís
Nom amb el qual es coneix la Jornada Mundial de Pregària per la Pau que se celebrà el 27 d’octubre de 1986 a Assís.
Aplegà, per invitació del papa Joan Pau II, els líders de totes les principals religions del món per pregar per la pau mundial La iniciativa sorgí arran d’una carta que Joan Pau II l’any anterior havia rebut del físic Carl Friedrich von Weizsäcker, bon coneixedor del perill nuclear, en la qual li demanava que fes alguna cosa per la pau Vint-i-cinc anys més tard, a l’àngelus de l’1 de gener de 2011, Jornada Mundial per la Pau, Benet XVI anuncià que volia celebrar el 25è aniversari d’aquella primera Jornada d’Assís a la mateixa ciutat El papa alemany hi introduí alguns canvis…
èxtasi
Religió
Psicologia
Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —…
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…
consagració
Religió
Acció per la qual una persona o cosa passa de l’ús profà a l’ús sagrat.
Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…
Tit Flavi Domicià
Història
Emperador romà (81-96).
Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i també l’impost…
Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles
Literatura catalana
Literatura francesa
Historiadora de la literatura catalana i catalanòfila francesa.
Llicenciada per l’École Nationale des Chartes 1980, en 1983-86 fou membre de l’École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques Casa de Velázquez, Madrid i residí a Barcelona i Vic El 1988 obtingué el doctorat en lletres i ciències humanes per la Sorbona amb la tesi L’écriture dans la pensée de la mort en Catalogne les joies goigs des saints, de la Vierge et du Christ de la fin du moyen âge au XVIIIe siècle 1714 És professora i directora de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique École Normale Supérieure de Lió i École Nationale des Chartes de París Titulada en ciència i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina