Resultats de la cerca
Es mostren 3243 resultats
serralada de Córdoba
Serralada
Alineació muntanyosa del nord-oest de La Pampa, Argentina, de direcció N-S.
Forma part d’un conjunt de blocs cristallins molt fallats entre els rius Saladillo i Quinto hom hi pot distingir tres grups de serralades d’est a oest al sector central hi ha les principals altituds Cerro los Gigantes, Cerro Champaquí, el més alt 2 884 m, i Cerro de las Ovejas És drenada, entre d’altres, pels rius Primero, Segundo, Tercero i Cuarto al vessant oriental, i pel Conrala, a l’occidental Té importants jaciments minerals a Comechingones beril, tungstè, bismut i és un centre important de turisme
Bǎrǎgan
Geografia històrica
Regió de Romania, limitada al nord-est pel curs inferior del Siret, a l’est i al sud pel Danubi, al sud-est pel Dîmboviţa i al nord-oest per l’arc dels Carpats.
Constitueix l’extrem oriental de la planura de Valàquia el clima és continental extrem, amb precipitacions escasses A més dels rius esmentats, drenen aquesta regió altres afluents del Danubi els rius Cǎlmǎtuiu, Ialomita i Mostistea Els sòls són rics, formats generalment per loess, i la vegetació és estepària Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, arbres fruiters i la ramaderia de llana En general és poc poblada, i els centres urbans principals són a la perifèria, com Bucarest i Brǎila És ben comunicada per diverses línies de ferrocarril i carreteres
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per…
anguila
anguila
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.
La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als rius…
Yaracuy
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N per l’estat de Falcón, a l’E pel de Carabobo i la mar de les Antilles, al S pels estats de Cojedes i Lara i a l’W per aquest últim.
La capital és San Felipe 65 793 h 1990 Forma dues regions muntanyoses a l’W i a l’E, separades per la depressió tectònica dels rius Turbio i Yaracuy Altres rius importants són l’Aroa i el Nirgua El clima és tropical humit 1 280 mm, més temperat a la muntanya La riquesa econòmica principal és l’agricultura sobretot canya de sucre, i també cafè, cacau, fruita, arròs, blat de moro, cotó i plàtans La ramaderia hi és poc desenvolupada Hi ha mines de coure, argent, or i plom, i les indústries són derivades de l’agricultura
bec de serra

Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…
Peixos migradors
Els pescadors de tonyines i de bacallà saben que aquests peixos efectuen migracions Els lluços i les sardines també fan desplaçaments importants al llarg de la seva vida L’estratègia pesquera té en compte aquests fenòmens, tant a l’hora de dissenyar i de parar els arts almadraves, arts de deriva, etc, com a l’hora de saber en quin moment aquestes espècies estan més grasses o són més apetitoses Aquestes migracions en cerca de zones convenients d’alimentació són tanmateix sorprenents, però empallideixen al costat de l’aventura migratòria fabulosa dels peixos de riu que neixen a la…
vall de Conangles
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, al terme de Viella (Vall d’Aran), drenada pel barranc de Conangles o d’Ospitau, que, unit amb el Molierès sota d’Er Ospitau de Vielha, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel tuc de Conangles 2 785 m alt i pel coll de Conangles obert damunt el circ de capçalera de Valarties, al tossal d’Es Estanhets 2 882 m alt, que domina el petit grup d' estanyets de Conangles , a l’oest Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redon i de Rius, separats per la tuca d’Estanh Redon 2 540 m alt, i al sud, el tuc de Comtessa 2 775 m alt A l’obaga s’estén el bosc de Conangles
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina