Resultats de la cerca

Situació Un detall del mur de l’església i, al peu, els vestigis de l’absis del temple romànic, descoberts l’any 1971 durant una campanya d’excavació duta a terme per M Riu J Bolós L’església de Sant Martí és situada al bell mig del poblet de Saldes, adossat al vessant de llevant del Pedraforca, a mà esquerra del riu de Saldes o riera Salada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 95, 9 — y 76, 2 31 TCG 959762 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol Uns dos…

Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la…

Situació Aspecte del sector sud-est de l’església, un dels edificis més característics de l’arquitectura cerdana del segle XII, amb una àmplia profusió de mènsules i elements esculpits ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Guils de Cerdanya, situat al pendent d’una muntanya, al nord del puig Peiró Mapa 36-10 217 Situació 31TDH079004 Guils de Cerdanya és uns 5 km al nord-oest de Puigcerdà s’hi arriba per la carretera local que parteix de la N-260, a mà dreta, poc després de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell…

Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf , el terme del qual mig envolta aquesta població Limita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’ Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa , a l’E amb SantPere Sallavinera , al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt , i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles…

L’escola de la Catedral La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus c 24, fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgellitana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques Malauradament, els escrits del bisbe Fèlix que tanta llum haurien pogut proporcionar sobre la continuïtat de la mateixa escola al segle VIII no ens han arribat, ja que…

Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…

El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…

Durant la segona meitat del segle XI es van acabar les grans obres que s’havien emprès abans del 1050, i es va continuar aquell gran procés de renovació i reconstrucció d’edificis eclesiàstics i monàstics que s’havia començat durant el primer romànic La segona meitat del segle XI també va coincidir amb un procés d’expansió dels ordes monàstics a Catalunya, especialment de les canòniques, més enllà del gran moment del monaquisme benedictí Aquest fenomen, que es va iniciar sobretot al monestir de Santa Maria de Vilabertran, tenia com a base indiscutible la reforma canònica de Sant Ruf d’Avinyó…

“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…

Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…