Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
Libertarias
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 131 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…
Giovanni Battista Martini
Música
Teòric musical, compositor i pedagog italià.
Vida Després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat de capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Martini fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17 000 volums La seva Storia della Musica , que…
Josep Maria Castellví i Marimon
Cinematografia
Director.
Vida Fill de Llorenç Castellví i Bassa mort a Barcelona el 1933, comerciant que comprava, venia i llogava films pel seu compte Posteriorment ho feu a Procine de Barcelona 1924, a París a través d’Amado & Castellví Agence Internationale Cinématographique 1925-27, amb sucursals a Europa i Amèrica i de nou a Barcelona en diverses empreses Josep Maria Castellví abandonà a quinze anys la carrera eclesiàstica i s’incorporà en la secció de lloguer de la distribuïdora on treballava el seu pare, Cinematográfica Verdaguer, i passà al departament de publicitat Al final de la Primera Guerra Mundial…
Manoel de Oliveira

Manoel de Oliveira
© The European Independent Film Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic portuguès, de nom complet Manoel Cândido Pinto de Oliveira.
S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e o presente…
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica…
,
Evolució del paisatge al Pla de Barcelona
Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…
gimnàstica de trampolí

Gimnasta especialitzada en gimnàstica de trampolí en el doble minitrampolí al gimnàs de l’INEFC de Barcelona
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar seqüències de salts i acrobàcies en un trampolí o en un passadís amb un sistema de ressorts.
Són disciplines d’aquesta gimnàstica el trampolí, el minitrampolí, el doble minitrampolí i el túmbling La primera consisteix en una rutina de deu salts en un llit elàstic, en què el gimnasta realitza tot tipus de figures acrobàtiques, des de simples salts fins a salts mortals, piruetes o tirabuixons La rutina comença i acaba amb el gimnasta dempeus i amb el trampolí totalment estàtic Durant la competició es fan tres rutines, dues en la ronda classificatòria i una en la ronda final Hi ha també la modalitat de trampolí sincronitzat, exercici en què dos gimnastes realitzen el mateix exercici…
Les molècules i l'evolució humana
Els fòssils han estat l’eina tradicional per a estudiar la vida en el passat i en ells s’ha basat gran part del nostre coneixement per a reconstruir quins han estat els processos evolutius i quan s’han produït La comparació de diferents fòssils entre ells i amb les formes actuals de vida ha permès, en efecte, fer un arbre evolutiu en el qual els fòssils se situen com a avantpassats de formes actuals i estableixen lligams entre elles I en cas de conèixer-se l’edat del fòssil, aquest es pot emmarcar dins de coordendades de temps Aquesta reconstrucció resulta sovint molt poc acurada, però tant…
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina