Resultats de la cerca

El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…

Animals marins, es caractitzen pel fet de posseir una conquilla ovoide i fusiforme que presenta una espiral, sovint amb colors molt vistosos Habiten a les mars càlides Cal destacar-ne la voluta imperial Aulica imperialis , pròpia de les Filipines i molt apreciada pels colleccionistes

L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans

Les ales anteriors i el tòrax són de color ocrós o groc vermellós i els caires exteriors d’aquelles ales presenten dues franges transversals, que poden ésser fragmentades en taques, de color vermell terrós daurat Les ales posteriors i l’abdomen són de color gris fosc i les ales tenen les franges de pèls groguenques En estat larval causa greus perjudicis a la vinya, dels brots tendres de la qual es nodreix, així com també a les vimeteres i altres plantes

D’uns 7-8 m de llargada i unes 7-8 t de pes, presentaven un cap proveït d’una expansió occipital que, a manera d’elm, protegia tota l’esquena, i 3 banyes, dues de llargues i fortes sobre els ulls i una de més curta sobre el nas El musell era perllongat per un bec poderós El tòrax era massís, semblant al d’un elefant, les extremitats curtes i en forma de columna i la cua petita i robusta Habitaren a Àsia i Amèrica durant el Cretaci Segons un estudi publicat l’any 2010 pels paleontòlegs John B Scanella i John R Horner, el gènere Torosaurus és constituït per exemplars adults de…

Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…

Els gèneres més comuns són Libellula, Orthetrum, Sympetrum i Crocothemis