Resultats de la cerca

Era fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret de Jaume I, i net de Jahudán de Cavallería , financer de les empreses de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313, essent a sou de Jaume II, traduí de l’àrab al català el llibre de medicina, avui perdut,  Alboquerim Dels ferres, d’al-Zaḥrāwī Uns vint anys abans —entre el 1291 i el 1295— compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , un recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques,…

D’una família d’immigrants italians, el 1935 s’incorporà a la marina, en la qual serví durant deu anys Reincorporat a la vida civil, després d’un temps dedicat a feines diverses, ingressà en una escola d’art dramàtic i, acabats els estudis, durant quatre anys fou actor d’una companyia teatral de Virginia, on interpretà papers molt diversos L’any 1949 debutà a Broadway, i el 1951 es traslladà a Hollywood  Aquest any hi aconseguí el primer paper cinematogràfic en  The Whistle at Eaton Falls , de Robert Siodmak Especialitzat en papers de secundari en els quals interpretà sobretot personatges “…

Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas  1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954  No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova  Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis  Els dimecres Elena 1970,…

Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991 El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry El 1993 comptà amb el productor Steve Albini Pixies, Nirvana en el seu segon treball, Rid of Me , i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love , un disc on collaboraren Joe Gore guitarrista de Tom Waits, Eric Drew Feldman Captain Beefheart, Frank Black i el productor Flood U2 El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point , en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini,…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…

La seva aparició a l’escena musical actuà com a revulsiu al flower-power imperant a l’època El seu estil i la llegenda que els ha associat durant tota la seva existència al sexe i a les drogues els converteix en una de les bandes més versionades del panorama del rock dur Cal destacar-ne els discs Get your wings 1974, Live Bootleg 1978, Permanent vacation 1987 i Nine lives 1997

Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme Aquesta inhibició sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938 contrasta amb el suport actiu obviant, a més, totes les convencions internacionals al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’aportacions…

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors de l’Església francesos…

La notícia més destacada de l’any va ser la inesperada dimissió del popular primer ministre, John Key, al desembre, després de dues legislatures completes i més de deu anys al capdavant del Partit Nacional, per motius familiars El seu successor va ser el ministre de Finances, Bill English, un polític veterà que liderava el partit en la derrota electoral del 2002, la més dura de la seva història Les prioritats anunciades del nou Govern es van referir a dos fets clau de l’any en primer lloc, refer-se del terratrèmol de Kaikoura, de 7,8 graus en l’escala de Richter, i de les seves rèpliques, que…