Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a Múrcia, Oriola i València Residí a Cadis 1776-85 i a Madrid 1785-91 Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma Fou nomenat cronista del Regne 1807 El coneixement de diverses llengües francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física 1796-1802 de Brisson, que difongué les idees de la Illustració, i El Juicio Final , d’E Young Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1785-91 La seva aportació a la investigació històrica se…

Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les…

A Catalunya, l’empremta cultural visigòtica després de la invasió àrab perdurà encara fins ben avançada la recuperació del país Si bé cal distingir entre els diversos sediments religiosos, jurídics i culturals, la seva pervivència no ha estat valorada amb justesa La valoració no era prou equànime perquè, oblidant que els visigots foren un dels pobles més llatinitzats de la Romània, hom volia donar, per un costat, al visigotisme una arrel d’idees polítiques espanyolistes, inexistents en aquells segles, i, per altra banda, des de Catalunya se n'evitava la valoració per por d’afavorir un…

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…

Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació…

Conta, alternant la tercera i la primera persona narratives, les aventures d' Ulisses , un dels herois que havien assetjat Troia , en el retorn, llarg i ple de perills, cap a la seva terra, Ítaca Aquest retorn té lloc per mar, i Ulisses és perseguit per la ira del déu Posidó , però protegit per la deessa Atena La mar i els seus camins, amb l’evocació dels paisatges més entranyables de la Mediterrània, tenen una presència constant en aquest gran poema marítim, obert i humaníssim La mena de les aventures que endura l’heroi, així com el seu caràcter, revelen la influència d’una tradició…

En aquest sentit hom divideix les proposicions en a priori i a posteriori , segons que siguin independents o dependents de l’experiència Entre altres possibles divisions epistemològiques de les proposicions cal destacar les establertes per SKröner 1955, que distingeix entre regles o normes , proposicions lògiques i proposicions relatives a fets, i per CDBroad 1924, segons el qual hi ha proposicions a priori i proposicions empíriques , subdivisibles les unes i les altres en proposicions no inferides i inferides , i finalment proposicions postulades , o postulats postulat

La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…

Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i la Taula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi conserva també l’edifici de la Pia Almoina, l’església de Sant Just, la font gòtica de la plaça de Sant…

És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…