Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
franc | franca
Història
Individu d’un poble germànic constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior: camavis, brúcters, ampsivaris, cats i sicambris, entre altres.
El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…
Ciutat de Tàrraco
Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…
Rhode
Ciutat
Ciutat fundada pels grecs a la costa de l’Empordà, corresponent a l’actual Roses, que perdurà després com a ciutat romana.
La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…
z
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-sisena lletra de l’alfabet català, anomenda zeta [pl zetes].
Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina…
actes de dotació i de consagració d’esglésies
Historiografia catalana
Documents, també anomenats dotalies, pels quals es fa donació a una nova església —com a esposa de Crist— d’un patrimoni, un territori, uns ingressos, drets, etc., necessaris per al seu manteniment.
Segons la legislació canònica, ja datable de l’època visigòtica, no era permès al bisbe de consagrar una església si abans no era dotada amb escriptura, per això dins d’un mateix document cal distingir entre aquests dos actes Les dotalies són una documentació riquíssima, que ofereix informació sobre aspectes eclesials, culturals, socials, econòmics, litúrgics, arqueològics, etc Malgrat no haver-hi una uniformitat de tipologies de la documentació, en general, els textos indiquen la causa de la consagració i els seus promotors de vegades, descriuen físicament l’església i s’…
Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho
Historiografia
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Paleògraf, filòleg i historiador.
Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…
La cristianització de l’Empordà
Art romànic
Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…
teloni
Història del dret
Imposició indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; a la península Ibèrica continuà essent percebut durant la dominació visigòtica, i perdurà en els regnes cristians després de l’ocupació musulmana.
A Castella i a Lleó el teloni arribà a identificar-se amb el portaticum o portazgo a Navarra, a Aragó i als comtats catalans i, en general, a la corona catalanoaragonesa, amb la lleuda
Liber Commicus
En l’antiga litúrgia visigòtica, denominació («llibre dels fragments» o «de les perícopes») del leccionari que contenia les lectures de la missa (profecia, apòstol i evangeli) i, excepcionalment, homilies o també lectures de l’ofici dominical.
Un dels manuscrits més antics ~800 procedeix de Carcassona
Basílica de l’amfiteatre de Tarragona
Basament de la capçalera de la basílica d’època visigòtica, integrada dins la nau de l’església romànica posterior ECSA - F Tur El complex cristià construït sobre l’arena de l’amfiteatre de Tàrraco és un dels monuments més excepcionals de l’antiguitat tardana d’Hispània La importància d’aquest conjunt rau en el fet que no solament podem considerar l’església erigida sobre el lloc on van patir martiri els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, sinó que inclou, també, les ruïnes de l’edifici d’espectacles, que, desafectat de la seva funció primigènia, passà a formar part de tot el complex cristià,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina