Resultats de la cerca
Es mostren 713 resultats
transposició
Química
Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en els transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
Des del punt de vista del grup que migra, les transposicions més importants són les que ocorren amb migració d’una cadena carbonada Poden ocórrer tant per mecanisme iònic anions o cations com radicalari o mitjançant processos concertats Hom coneix un gran nombre de reaccions de transposició, i en són exemples característics les reaccions sigmatròpica, de Wagner-Meerwein, de Claisen, de Beckmann, de transposició allílica i de Curtius
Camille Benoît
Música
Compositor, musicògraf i antiquari francès.
Compaginà la tasca compositiva amb la dedicació a l’assaig musical També és autor de diverses traduccions, entre les quals cal recordar la versió francesa del Faust de JW Goethe i de diverses obres de R Wagner L’arqueologia era una altra de les seves passions, i la qualitat dels seus estudis li valgueren un lloc de conservador al Museu del Louvre Entre tota la seva obra compositiva destaca el poema simfònic Merlin l’enchanteur
Lohengrin
Música
Òpera en tres actes, amb text i música de R.Wagner, estrenada a Weimar el 1850.
Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883
Christian Sinding
Música
Compositor noruec.
Estudià a Leipzig i a Munic i fou un entusiasta de Wagner Es féu conèixer com a compositor amb el seu Quintet amb piano 1884 Considerat durant una cinquantena d’anys com un dels compositors més importants de Noruega, les seves millors obres són els lieder uns 250, la Simfonia en re menor 1880-90, les Variacions per a dos pianos 1884 i la Suite en la menor per a violoncel i orquestra
Giuseppe Sinopoli
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner
Hans Pfitzner
Música
Compositor i director d’orquestra alemany.
El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder
Leonie Rysanek
Música
Soprano austríaca.
Debutà a Innsbruck el 1949 amb Der Freischutz de Weber La seva consagració arribà el 1951, quan cantà Sieglinde Die Walküre al Festival de Bayreuth, amb la qual es convertí en una de les majors intèrprets de Wagner i Strauss de la seva època Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, i al Liceu interpretà, entre d’altres, el paper de Kostelnicka de Jenufa de Janáček i la Comtessa de Pique Dame de Čajkovskij
Kirsten Flagstad
Música
Soprano noruega.
Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland ‘Terra baixa’, d’E d’Albert 1913 Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland Enregistrà Alceste , de Gluck, i òperes de Wagner en discs El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona
Gundula Janowitz

Gundula Janowitz
© Fototeca.cat
Música
Soprano alemanya.
Estudià a Àustria i debutà a Viena el 1960 Els primers anys sobresortí en la interpretació d’obres de Wagner i Mozart, i actuà a Bayreuth 1960-62 i als festivals de Salzburg des del 1963 i Glyndebourne, Anglaterra des del 1964 Es presentà el 1976 al Covent Garden de Londres, amb Don Giovanni , obra que hi ha repetit sovint Ha conreat amb molt d’èxit l’oratori i ha enregistrat nombrosos discs
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina