Resultats de la cerca
Es mostren 3338 resultats
Maine
Regió de França, que constituí antigament el comtat del Maine, limitada al N per Normandia, a l’W per Bretanya, al S per l’Anjou i la Turena i a l’E per l’Orleanès i compresa actualment en els departaments de Mayenne i Sarthe.
Comprèn dues regions naturals, l’alt Maine i el baix Maine La primera constitueix la part oriental del Maine i pertany al conjunt de terrenys secundaris de la conca de París, que inclouen el massís del bosc de Perseigne, nucli aïllat dels terrenys antics del massís Armoricà El baix Maine és un altiplà ondulat, on predominen les roques granítiques amb intrusions de roques eruptives La ciutat principal, Le Mans, és situada en un encreuament de vies de comunicació i a la confluència dels rius Sarthe i Huisne L’agricultura és variada al N hi ha farratge amb una important explotació…
Guárico
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, fronterer al N amb els estats de Carabobo, Aragua i Miranda, a l’est amb Anzoátegui, al S amb Bolívar i Apure i a l’W amb Barinas i Cojedes.
La capital és San Juan de los Morros 67 645 h 1992 Al nord, muntanyós, hi ha el pas de Puerta de los Llanos Els rius principals són el Guárico, el Mocapra i l’Hanapire, que pertanyen a la conca de l’Orinoco Els rius del NE desguassen per mitjà de l’Unare a la mar Carib El clima és tropical, amb pluges de març a octubre i estació seca de novembre a abril precipitació anual, 1 294 mm La vegetació és de bosc-galeria a les vores dels rius i de sabana de gramínies a les planes La seva densitat és una de les més baixes del país 6,6 h/km 2 1984 Són importants els conreus d’arròs, de tomaqueres i de…
fasianiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells d’aspecte robust, mida mitjana o gran i potes fortes adaptades a córrer i a esgarrapar el sòl i amb tres dits endavant i un endarrere, el polze, alçat sobre el nivell dels altres dits; tenen les ales arrodonides i el bec curt, amb la branca superior encorbada i més llarga que la inferior.
Nien al sòl o en els arbres, i les cries són nidífugues Es nodreixen sobretot de gra, llavors, arrels i brots tendres Inclou unes 240 espècies, integrades en vuit famílies, entre les quals es destaquen les dels fasiànids , els tetraònids , els numídids , els meleagrídids , els cràcids i els megapòdids Famílies i representants més importants de l'ordre dels fasianiformes Família dels cràcids Crax globicera Oreophasis derbianus Ortalis vetula Família dels fasiànids Alectoris rufa perdiu , perdiu roja Coturnix coturnix guatlla Gallus sp gall Pavo cristatus paó Phaisianus colchius faisà Família…
Sant Miquel (?) de Ribalera (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Es desconeix l’indret i fins i tot l’advocació d’aquesta església La seva existència es coneix per mitjà del Spill … del vescomtat de Castellbò, publicat l’any 1519, on es fa referència a l’ Hospital vaell , tot dient que és una església rònega, en la muntanya de Ribalera, on es creu que antigament hi havia hagut poblament L’advocació de sant Miquel es dedueix a partir del fet que el cens es pagava per Sant Miquel de setembre —que, d’altra banda, és una data molt freqüent en el pagament de censos—, i, sobretot, d’un document datat entre el 1031 i el 1075, en què foren donades 5 peces de terra…
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de Tolosa emprà…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…
Les’ja Ukrajinka

Les’ja Ukrajinka
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què és coneguda Larisa Petrovna Kosač-Kvitka, poetessa i escriptora ucraïnesa.
De família noble, dona de gran cultura, sojornà molt de temps a l’estranger Alemanya, Àustria, Itàlia i Egipte És considerada la poetessa de la “renaixença” ucraïnesa La seva primera obra lírica és informada per un amor apassionat a la llibertat especialment la llibertat nacional i social del seu poble i constitueix un enaltiment del populisme i del socialisme Nevil’nyčyj pisni , ‘Cants dels esclaus’, 1895 Els seus darrers poemes dramàtics s’inspiren en ambients històrics concrets del món clàssic, del cristianisme primitiu o de l’època medieval Vavylons’kyj polon , ‘La captivitat de…
Cèsar August Torras i Ferreri

Cèsar August Torres i Ferreri
© Fototeca.cat
Excursionisme
Excursionista.
Professionalment fou agent de canvi i borsa Féu sortides amb Jacint Verdaguer i altres personalitats Presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1885 i el Centre Excursionista de Catalunya 1902-15 1921-23 Impulsà les obres del refugi d’Ulldeter 1907, el primer refugi a Catalunya, i promogué els Congressos Excursionistes 1910-13 excursionisme Edità els nous volums de les guies del Pirineu català , que marquen una fita important en la bibliografia excursionista 1902-24 Presidí la Lliga Excursionista 1920, primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la Federació d’…
,
Carmen Atienza del Castillo

Carmen Atienza del Castillo
Arxiu Arc Sant Celoni
Esports de tir
Arquera.
Resident a Catalunya des del 1956, s’inicià al tir amb arc l’any 1986 amb un arc recorbat, tot i que la seva progressió fou amb l’arc de politges 1988 És l’única esportista estatal que ha aconseguit ser campiona d’Espanya en les quatre disciplines de tir amb arc recorregut de bosc 1988, tir sobre diana lliure 1994, tir de camp 1997 i tir en sala 1998 El 1999 fou distingida amb la placa de la federació catalana per aquesta gesta Fou campiona d’Espanya per equips formant part de l’Arc Sant Celoni 2007 i vint-i-dues vegades campiona de Catalunya Aconseguí el rècord d’Espanya de la…
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…