Resultats de la cerca

Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…

Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…

Es conserva l’església romànica i restes d’època paleocristiana i visigòtica

Pere Joan és una de les personalitats artístiques més rellevants de la primera meitat del segle XV a la Corona d’Aragó, la dimensió internacional del qual ha estat reconeguda àmpliament per la crítica Pere va ser alhora fill i germà d’escultors El seu pare, Jordi de Déu, grec oriünd de Messina que va ser esclau al servei del gran escultor Jaume Cascalls, va desenvolupar una llarga carrera artística pel seu compte, àmpliament reflectida en un extens corpus documental, en el qual, a partir d’un determinat moment, s’enregistra la incidència de l’aparició del cognom Joan, que es relaciona amb el…

Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació…

Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…

Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…

Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…

Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…

L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial…