Resultats de la cerca

De molt jove obtingué el càrrec de mestre de la capella de Torroella de Montgrí, una de les més importants de les comarques gironines Des del 1785 fou mestre de capella de la catedral de Girona, càrrec que obtingué per concurs i que preferí al mestratge a la catedral de Tortosa Pel setembre del 1790 fou nomenat substitut d’Antonio Ripa, mestre de capella de la catedral de Sevilla Un cop mort Ripa, l’any 1796, el capítol catedralici li atorgà el mestratge en propietat, i en aquesta seu desenvolupà un paper cabdal  Fou membre del Conservatori de Bolonya, i doctor de la famosa Acadèmia de…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de…

Conegut amb les sigles SGIM, fou fundat el 1974 per Josep Paytubí i Carles Capellas, entre d’altres, amb l’objectiu de recollir llibres, guies, mapes i fonts d’informació relatives al muntanyisme, tant en l’àmbit esportiu com en el camp històric i cultural Disposa d’una biblioteca que té un fons de més de 16000 volums i d’una cartoteca, una hemeroteca, una fototeca i una filmoteca A més de servei d’informació de caràcter públic, funciona com a arxiu històric i centre d’estudis, d’on han sorgit publicacions com els Quaderns d’Alpinisme o els índexs gràfics de mapes del Karakoram i…

Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de La Dulzaina  1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la Revista Balear  1872-74 i del Museo Balear  1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons…

Està regida per un patronat i el president de la Federació Catalana de Basquetbol El seus objectius són preservar la memòria històrica del bàsquet català per mitjà de la conservació de tots els elements relacionats amb l’esport de la cistella, promoure el basquetbol en tots els seus aspectes i reconèixer totes les persones amb una trajectòria destacada, distingint-les com a Històrics del Bàsquet Català Disposa d’una biblioteca i una hemeroteca especialitzada, així com d’un important fons documental que inclou un fons fotogràfic Té una sala permanent d’exposicions on es troba part…

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles directes, i…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio…

Vida i obra El 1756 professà en l’orde dels dominicans, i estudià als convents d’Ontinyent i Oriola filosofia i teologia Llegí arts a Ontinyent i fou mestre d’estudiants al convent de Sant Onofre, de València En el camp de la literatura de creació, Galiana és importantíssim, atès que reprèn la novellística al País Valencià en llengua catalana amb la seva obreta Rondalla de rondalles , que assolí un èxit rotund des del moment de la seva primera edició, el 1768 València, Benet Montfort, i de la qual es feren vuit edicions fins el 1884 i està considerada l’obra en prosa catalana més important…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…

Gramàtiques B ADIA I M ARGARIT , Antoni M 1994 Gramàtica de la llengua catalana Barcelona Enciclopèdia Catalana “Biblioteca Universitària”, 22 Documents de la Secció Filològica 1990 Vol I Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1992 Vol II Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1996 Vol III Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 2003 Vol IV Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents normatius 1962-1996 1997 Barcelona Institut d’Estudis Catalans F ABRA , Pompeu 1995…