Resultats de la cerca
Es mostren 2409 resultats
Col·legi de Cordelles
Col·legi d’ensenyament creat l’any 1593, a Barcelona.
Sota la protecció reial, amb el nom de Reial Collegi de Santa Maria i Sant Jaume el títol d’ imperial , donat sovint al segle XVIII, és degut a la creença d’haver estat fundat per Carles V, per Miquel de Cordelles, complint l’encàrrec testamentari 1574 del seu oncle, el canonge Jaume de Cordells, el qual, el 1572, n’havia redactat els estatus Inicialment fou destinat als joves de la família del fundador Fou emplaçat a la part alta de la Rambla, al costat del collegi de Betlem dels jesuïtes la portalada, amb l’escut de la família Cordelles, era una notable obra barroca Tant el càrrec de rector…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
marquesat del Túria
Història
Títol concedit el 1909 al tinent coronel d’artilleria Tomàs Trènor i Palavicino, diputat a corts, president de l’Ateneu Mercantil, pels seus mèrits com a organitzador i iniciador de l’Exposició Nacional de València del 1909, en la qual arruïnà la seva empresa Trènor i Companyia.
Continua en la mateixa família
Federació Catalana de Cineclubs
Cinematografia
Entitat creada el 1978 i que es presentà oficiosament per mitjà de la seva revista "Fulls de cinema" (1978-79; cinc números).
Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est Catalunya, Aragó i…
,
Salvador Riba i Soler

Salvador Riba i Soler
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…
Antoni Albà i Noya

Antoni Albà i Noya
Club Cambra (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Actor i director de teatre.
Es formà en mim i pantomima a l’escola de teatre El Timbal i a l’Institut del Teatre de Barcelona 1979-80 i els anys 1982-84 estudià a l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, centre on fou professor l’any 2000 El 1979 creà el grup de teatre infantil La Tussa Després d’actuar en diverses companyies, com ara El Tricicle, La Trinca o L’Estaquirot, el 1985 fundà la Compagnie DramBakus, a partir de la qual es feu un lloc en el món teatral català amb interpretacions i espectacles caracteritzats per l’humor i el virtuosisme interpretatiu, en els quals sobresurten les imitacions de…
Biblioteca del Castell de Peralada
Historiografia catalana
Biblioteca propietat de Carme Mateu, situada a l’edifici que havia estat el convent del Carme de Peralada, que actualment forma part del castell de Peralada.
La biblioteca consta de 80 000 volums i està especialitzada en història de l’art, sense menystenir la bibliografia comarcal, de la qual és una bona dipositària El convent fou fundat a mitjan segle XIV i funcionà com a tal fins que, al segle XIX, la comunitat es veié afectada per la Llei de Desamortització Després de seguir nombrosos tràmits legals, la família Rocabertí aconseguí incloure el convent dins les seves propietats Fou així com cap al 1876 començaren les obres de restauració del conjunt monumental, amb la consegüent annexió del convent al castell Es considera que la biblioteca ja era…
Faustí Barberà i Martí
Historiografia catalana
Metge, erudit i polític.
Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…
Elies Tormo i Monzó
Historiografia catalana
Historiador de l’art, advocat i polític.
Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de València i, traslladat a Madrid, n’obtingué el doctorat Exercí d’advocat, s’afilià al partit conservador i arribà a ser diputat de les Corts pel partit d’Albaida durant el primer govern d’Antonio Maura 1904 Poc després deixà l’acta de diputat i acceptà ser senador del Regne 1906-23, elegit pels compromissaris de les societats econòmiques d’amics del país de València, Alacant, Múrcia, Llorca i Cartagena El 1919 fou vicepresident del Senat El 1930 fou nomenat ministre d’Instrucció Pública en el govern de Dámaso Berenguer Dins el…
Felip Ribot
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…