Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
orgue
A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
ball esportiu
Eva Maria Angües i Miquel Alonso, especialistes en balls llatins, una de les cinc disciplines del ball esportiu
Arxiu Eva Maria Angües / Cegestudio
Ball esportiu
Pràctica esportiva que comprèn determinades formes evolucionades de ball de saló que tenen una tècnica tipificada i que són objecte de competicions.
El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…
excursionisme
excursionisme Una excursió de l’Associació Catalanista de Reus (1884)
© Fototeca.cat
Esport
Exercici i pràctica de fer excursions.
L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
Bibliografia de l’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…
tren d’alta velocitat
Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…
Ignasi Villalonga i Villalba
Historiografia catalana
Jurista, empresari i financer.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut Valencianista, dos dels…
Romà Perpiñà i Grau
Historiografia catalana
Historiador, economista i demògraf.
Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…
Antonio Ubieto Arteta
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època medieval.
Llicenciat a Saragossa 1945, hi encetà una carrera docent que, després de passar per Lleó i Santiago de Compostella, el dugué a la Universitat de València com a catedràtic d’història antiga i medieval a la darreria dels anys cinquanta Hi desenvolupà una remarcable tasca investigadora i afavorí les publicacions especialitzades amb la fundació i direcció de la revista Ligarzas i de l’editorial Anubar vg Temas medievales , on aparegueren les colleccions “Textos medievales”, “Obras de investigación”, “Comercio valenciano” i “Temas valencianos” Tanmateix, la majoria de la recerca universitària i…
Domènec Miquel Terradelles
Música
Compositor català.
Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…