Resultats de la cerca
Es mostren 2427 resultats
Les mediterrànies: un bioma i un clima a escala humana
Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns paisatges en…
Alimentació 2011
Alimentació
Nou estudi de prevalença d’obesitat infantil Els estudis han revelat que existeix un dèficit en la ingesta d’hidrats de carboni i un excés de proteïnes i greixos © Fototecacat L’estudi ALADINO ALimentación, Actividad física, Desarrollo INfantil y Obesidad , portat a terme en el marc de l’Estratègia NAOS del Ministeri de Sanitat, va revelar que l’excés de pes en la població infantil espanyola s’ha estabilitzat Tot i així, el 45,2% dels nens i les nenes d’entre sis i deu anys pateixen sobrepès 26,1% o obesitat 19,1% Les noves dades s’han extret de l’avaluació de 7923 infants, un nombre…
Les contradiccions del món rural
A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla més, d’uns…
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts freds
La distribució i la diversitat de la fauna La fauna de les zones de deserts freds i càlids posseeix, en general, molts trets en comú La fauna dels deserts es va desenvolupar en relació directa amb la formació de la fauna dels continents on es troben aquests deserts així, doncs, les peculiaritats diferenciadores de les faunes dels deserts són determinades, no sols per les característiques del clima, sinó també per l’aïllament dels territoris àrids provocats per les cadenes muntanyoses o per les regions humides Els massissos muntanyosos asiàtics, que es disposen bàsicament en sentit latitudinal…
El funcionament ecològic de les selves plujoses
El cicle de la matèria Si l’anatomia de la selva plujosa és marcada per l’elevada diversitat que presenta, la seva fisiologia es caracteritza pel seu enorme dinamisme La selva plujosa és una màquina metabòlica trepidant que fa ostentació de la seva puixança tot o quasi tot és a la vista, res o ben poca cosa passa sota terra Així com els sòls dels boscos temperats són un contenidor de nutrients i un reactor que governa la fisiologia forestal, manifestada a penes en una part aèria barroca però nutritivament modesta, els sòls de la selva plujosa gairebé només són la peanya de l’ecosistema La…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
El desenvolupament de la ciència ecològica i la idea de biosfera
La natura té història del fixisme al transformisme El dogma creacionista i fixista d’una natura immutable que encara prevalia al començament del segle XVIII no podia resistir gaire més temps la prova dels fets La idea d’una certa plasticitat de les espècies s’anà imposant a partir dels treballs de naturalistes com Charles Bonnet 1720-93, Jean Baptiste Robinet 1735-1820, Benoît de Maillet, Pierre Moreau de Maupertuis 1698-1759, Denis Diderot 1713-84, Georges-Louis Leclerc de Buffon i Erasmus Darwin 1731-1802, entre altres La descoberta de la historicitat de la natura El recurs a criteris ‘…
Tumor de mama
Patologia humana
Definició Són anomenades tumors de mama un grup d’alteracions caracteritzades pel desenvolupament d’una massa anòmala a l’interior d’aquest òrgan, que en alguns casos es considera benigna, pel fet que es troba constituïda per un conglomerat de cèllules que es mantenen separades dels teixits sans que l’envolten, mentre que en altres casos es considera maligna, perquè es compon de cèllules canceroses que tendeixen a infiltrar-se pels teixits adjacents i fins i tot a propagar-se per via limfàtica i sanguínia a òrgans allunyats de la mama, on formen metàstasis o tumors secundaris capaços d’…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de l'alta muntanya
La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…