Resultats de la cerca
Es mostren 13674 resultats
Cultures juvenils i contracultures
Joves i societat La nostra societat, com totes les altres, de la més simple a la més complexa, es manté gràcies sobretot a la transmissió, de generació en generació, del seu patrimoni de coneixements, de tècniques, de maneres de vida Aquesta transmissió comporta la protecció i la defensa del seu patrimoni tradicional La finalitat de l’educació, a la qual els joves són sotmesos des dels primers anys de vida, és precisament fer-los conèixer el patrimoni de les generacions anteriors perquè conservin la cultura adquirida Però una societat “moderna” no pot viure de renda del que ja té, sinó que ha…
L’economia dels Països Catalans
L’economia de qualsevol societat, per la seva extraordinària complexitat, pot ésser observada des de moltes perspectives Tota realitat social presenta potencialment una gamma gairebé infinita d’aspectes econòmics i de lectures que se’n poden fer Amb el desenvolupament de la Història Econòmica, s’han anat definint una sèrie d’instruments estadístics per a l’anàlisi de caràcter global, la síntesi dels quals és la Comptabilitat Social, que pot ésser expressada en diversos nivells d’agregació Els més utilitzats són la Comptabilitat Nacional i la Comptabilitat Regional, les dades de la qual, per…
L’estat feudal
Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…
Gaudinistes i gaudinisme
El terme gaudinisme va ser una invenció dels historiadors de Gaudí, que el van definir de maneres diverses Mentre que per a Cèsar Martinell el gaudinisme és la designació genèrica de les normes i principis arquitectònics que Gaudí va aportar a l’arquitectura espanyola, Alexandre Cirici ho resumeix amb una frase escrita per Jeroni Martorell, «és un geni, cal seguir-lo», i segons Salvador Tarragó constitueix la valoració i interpretació de tota la seva obra Gaudinisme i gaudinistes són, doncs, termes en la definició dels quals es poden encabir diversos conceptes i diverses actituds que tenen…
La literatura catalana baix-medieval
FFilelf lliura el seu llibre a Alfons el Magnànim, 1449 BUV / GC L’objecte de les pàgines que segueixen és el d’assenyalar les característiques principals d’un grup de textos medievals en romanç, habitualment presentats pels estudiosos dels segles XIX i XX com les obres cimeres d’una literatura nacional la literatura escrita en vulgar sobretot en un català força homogeni, però també en pseudooccità pels habitants de la Corona d’Aragó, entre les darreres dècades del segle XIII i el final del segle XV de Ramon Llull i Jaume I a Joanot Martorell i Joan Roís de Corella Per bé que sigui possible…
La publicitat
La publicitat, comunicació i negoci La publicitat, en sentit ampli, forma part d’un procés de comunicació llarg i complex que acostuma a iniciar-se amb el desig d’un anunciant de fer conèixer al gran públic l’existència del seu producte o de comunicar-ne les principals característiques amb l’ànim que, tard o d’hora, el compri El fet que la publicitat tingui relació amb les decisions de les persones —comprar o consumir en són només uns exemples— fa que aquest procés tingui notables consideracions sociològiques i psicològiques Però la publicitat també s’ha convertit en un fenomen econòmic…
El món industrial: obrers i patrons
La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…
L'art espanyol durant els anys del modernisme
El propòsit d’aquest text és traçar un esbós, necessàriament esquemàtic, del que es va esdevenir en el panorama artístic espanyol durant els mateixos anys en què el Modernisme s’estava desenvolupant a Catalunya És a dir, en l’arc cronològic delimitat entre el 1880 i el 1915, dates convencionalment admeses com a principi i final d’aquest moviment cultural En una primera mirada, un tret crida poderosament l’atenció una diversitat tant estilística com iconogràfica directament relacionada amb un anhel diferenciador que ha de ser entès en una dialèctica centre-perifèria, dialèctica tant política…
Llengua parlada i llengua imposada
A l’últim terç del setcents es produí un canvi important en els usos de la llengua catalana En la part del territori català dependent de la monarquia hispànica, es van començar a notar els efectes d’una política orientada a la castellanització Aquesta nova ordenació tenia uns fonaments anteriors De fet, el primer indici ja es detectava a la Nova Planta Ara bé, cal considerar que les repercussions immediates d’aquest decret no traspassaren, en general, l’àmbit de la Reial Audiència Per tant, el domini d’una instància força restringida Amb tot, una de les conseqüències més rellevants de les…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…