Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i secretari del…

Vida i obra Residí als convents dominicans de Manresa, Cotlliure i Barcelona 1475-1530 Feu una compilació enciclopèdica en llatí –amb algun passatge en català– de temàtica bíblica, històrica, filosòfica i teològica De caràcter eminentment pràctic, aquesta compilació era destinada als studia dominicans, on l’autor exercí com a professor de Sagrada Escriptura Es conserva en nou manuscrits, en gran part inèdits BUB, ms 721-724, 726-728, 741 i 1 953 La història hi ocupa un lloc central li és dedicat un volum sencer ms 741 Excerpciones seu abreviaciones cronicarum de Summa fratris…

S’ha centrat en la problemàtica dels xuetes mallorquins dels s XVII i XVIII, la història religiosa i la Inquisició De formació autodidàctica, ha demostrat la seva capacitat per a investigar seriosament tot allò que envoltà els judaïtzants mallorquins Així, s’ha convertit en un referent necessari per a qualsevol estudi social de l’Edat Moderna Les seves obres són aplegades a la Biblioteca Bartomeu March Ha publicat els seus articles en revistes com Randa , Estudis Baleàrics i BSAL Dins la seva producció destaquen “Algunes notícies inèdites sobre la qüestió xueta en el s XVIII”, BSAL , 39,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, el 1953 s’afilià al Partido Comunista de España, del secretariat d’intellectuals del qual formà part Defensor de polítics antifranquistes, fou detingut 1959, i en un consell de guerra el 1962 condemnat a sis anys de presó, dels quals en complí gairebé dos Afiliat al Partido Socialista Obrero Español  PSOE 1963, el 1967 passà a formar-ne part de la comissió executiva a l’exili, i en 1961-71 fou detingut dos cops més Secretari de coordinació del PSOE en el congrés de Suresnes que consolidà Felipe González  al capdavant del partit…

Vida Fill d’un conseller del rei, estudià dret per indicació paterna Forjà els seus estudis musicals al Collège de Toulouse, i rebé lliçons de composició d’Honoré Langlé El 1798 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Música Sueca, i el 1804, cavaller de la Legió d’Honor A Versalles estigué al servei del comte d’Artois Estrenà les primeres òperes sota la protecció de Maria Antonieta, i més tard, de l’emperador Napoleó Tingué un notable èxit i ressò arreu d’Europa com a compositor d’una seixantena d' opéras comiques una de les que tingué major èxit fou Nina, ou La folle par amour…

A l’edat de quatre anys es traslladà a Anglaterra, i quan en tenia vuit ja era un nen prodigi i compongué una petita opereta Estudià amb John Goss i Julius Benedict, i a dotze anys interpretà el Concert en re m de Felix Mendelssohn Del 1865 al 1866 estudià amb I Moscheles, C Reinecke, H Richter i M Hauptmann a Leipzig El 1867 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, estudià amb C Tausig i Kiel, i començà estudis de direcció Visità els compositors F Liszt, a Weimar, i J Brahms i E Hanslick, a Viena Un cop de retorn a Anglaterra, feu diferents recitals, i el 1869 li estrenaren la Simfonia en…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu i posteriorment fou deixeble de C Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre del Cercle Manuel de Falla, des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge musical basat en un sistema modal Fou un compositor molt productiu Durant els anys cinquanta compongué algunes de les seves obres de cambra més reeixides, com la Sonata para piano y violonchelo 1954 o la Suite para orquesta de cuerda 1955 Anys més tard abandonà la composició, activitat que no reprengué fins a la dècada…

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista…

Vida El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb…

Vida Malgrat la seva ascendència escocesa, sempre es considerà alemany Entre el 1663 i el 1669 estudià amb JB Lully i altres mestres a París A partir del 1680 viatjà a Itàlia per estudiar amb B Pasquini a Roma i també tingué l’oportunitat d’escoltar els concerti grossi d’A Corelli Des del 1690 fou mestre de capella del bisbe de Passau Muffat fou un compositor rellevant de música instrumental, la importància del qual rau en el fet d’haver estat pioner en la introducció dels estils francès i italià a Alemanya Una de les seves contribucions més notables fou facilitar informació detallada als…