Resultats de la cerca

Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’altre hi ha…

Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona 1915-25 Fou director de l’Orfeó Montserrat 1919-36, l’ Orfeó de Sants 1925-55 i l’Orfeó de Santa Llúcia 1943-55 Fou fundador de la Schola Cantorum…

Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot El 1877 obtingué el càrrec de director que li havia estat negat el 1869, i exercí una notable tasca pedagògica Dins l’estètica de l’ escola d’Olot , la seva pintura s’allunyà de la concepció paisatgística de Joaquim Vayreda, i per la simplificació tècnica s’aproximà a un cert impressionisme Hi…

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís Rebé una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París 1920 on estudià amb A Brun i É Schwartz El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al 1936  El 1943, guanyà les…

Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en la seva més…

Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…

La seva activitat principal és la publicació de la collecció homònima, en català, seguint el model de les grans colleccions clàssiques europees Guillaume Budé, Teubner, etc, iniciada el 1922 per l’editorial Alpha, sota el patrocini de Francesc Cambó Fou dirigida per Joan Estelrich fins el 1958 i per Carles Riba fins el 1959, i després per un consell directiu integrat, inicialment, per Josep Alsina, Joan Petit succeït per Jaume Berenguer, Miquel Dolç, Josep Vergés i Fàbregas i Joan Baptista Solervicens Gràcies, sobretot, a Riba que, amb Joaquim Balcells per a la part llatina, fou…

Fundat el 25 de juny a Dar es Salaam Tanzània, dirigí les activitats nacionalistes i el 1964 proclamà la insurrecció armada el seu poder augmentà el 1967 controlava la cinquena part del país, malgrat la dura repressió de Portugal, amb l’ajut de Rhodèsia i la República de Sud-àfrica A la mort del seu dirigent Eduardo Mondlane 1969 es produïren dissensions internes que menaren a escissions, però la lluita de guerrilles continuà Des del cop d’estat portuguès d’abril del 1974 el FRELIMO entrà en una fase de negociacions amb el govern portuguès, i pel setembre del 1974 formà part d’un govern…

Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer , inicialment estigué vinculat a la dinamització cultural de les comarques gironines, tot i que la seva activitat ha tingut un ressò molt més ampli El 1983 fundà Edicions El Pèl, i en fou responsable fins el 1987, any en què fou nomenat director del Centre Cultural la Mercè de Girona, càrrec que ocupà fins el 1992 Durant aquest temps fou també membre del plenari del Réseau Européen de Centres Culturals i director de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona El 1992 fou guardonat amb el premi ACCA Associació Catalana de Crítics d’Art per la…

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried Es relacionà amb Levy…