Resultats de la cerca
Es mostren 4703 resultats
Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens
Història
Segon duc de Somma i gran almirall de Nàpols.
Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’…
Il Canaletto
La plaça de San Marco, pintura de Il Canaletto (National Gallery of Art, Washington)
© Corel Professional Photos
Pintura
Sobrenom amb què és conegut el pintor italià Giovanni Antonio Canal.
Es formà amb el seu pare, Bernardo, decorador de teatre El 1719, a conseqüència de la seva estada a Roma i sota la influència de Luca Carlevaris, Gaspard van Wittel i Marco Ricci, inicià la temàtica de paisatges urbans o vedute , sobretot de Venècia, que assoliren un gran èxit, especialment a Anglaterra El seu estil inicial és dins una tradició cromàtica i lumínica caravaggista Rescloses de Dolo, Ashmolean Museum d’Oxford Taller de marbrista a San Vitale , National Gallery de Londres a partir del 1727 aclarí definitivament la paleta En 1730-46, el gran augment de producció implicà la…
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i constitueix una de les…
Giovanni Tebaldini
Música
Musicòleg i compositor italià.
Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra…
Gaetano Latilla
Música
Compositor italià.
Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70…
Giovanni Andrea Bontempi
Música
Nom amb què és conegut el compositor, cantant i musicògraf italià Giovanni Andrea Angelini.
Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’…
Ellen Taaffe Zwilich
Música
Compositora i violinista nord-americana.
Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir dels motius…
Antonio Giannettini
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És…
Andrea Stefano Fioré
Música
Compositor italià.
Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran…
Antón Larrauri
Música
Compositor basc.
Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i convertiren…