Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Organització Mundial de Comerç
Nom que adoptà l’organisme sorgit del General Agreement on Tariffs and Trade en ampliar el seu abast i les seves atribucions.
Objectius i estructura Com el GATT, té com a objectiu l’establiment de tractats comercials entre països i l’establiment de regulacions generals amb vista a aconseguir la màxima obertura dels mercats possible i eliminar les barreres proteccionistes L’organització és també un fòrum internacional de negociació i mediació de disputes comercials L’òrgan decisori màxim és la Conferència Ministerial, formada pels representants dels estats membres, que per regla general es reuneix almenys un cop cada dos anys en les anomenades rondes Tot i que teòricament és possible prendre decisions per majoria,…
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès pel coneixement…
Josep Maria Forn i Costa
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic.
Vida Cursà estudis de professorat mercantil i a partir del 1948 treballà com a meritori a la productora Emisora Films Anà ascendint a càrrecs de més responsabilitat fins que el 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Yo maté , al qual seguiren La rana verde 1957 i diversos guions rodats per altres realitzadors, com ara Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, Cara de goma 1957, José Buchs i Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Francesc Rovira i Beleta El 1958 adquirí la propietat de la productora Producciones Cinematográficas Teide PC Teide, fundada sis anys enrere per…
,
Els Balcells. La tradició manresana de la seda
Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i…
Prat, Carol i Companyia, a Sabadell
Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners No obstant això, hi ha dues excepcions Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després La primera aparició…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
cinema argentí
Cinematografia
Cinema produït a l’Argentina.
Els seus inicis són marcats per El fusilamiento de Dorrego, de Mario Gallo 1908, primer film d’argument En aquesta època el tema epicohistòric es repetí com una constant en la majoria de realitzacions Així ho demostren Juan Moreira 1909, La revolución de mayo 1910 i Nobleza gaucha 1915 Obrí un parèntesi el peoner José Ferreyra, que amb Campo afuera 1919 i La canción de mi ciudad 1930 deixà els temes històrics per a portar poesia al poble Mario Soffici insistí en el tema èpic en els seus millors films, Viento norte 1937 i Prisioneros de la tierra 1939 El 1942, hom creà el Museo Cinematográfico…
Qüestió de noms: toponímia i política
Per a examinar quina va ésser la influència de la política en les nomenclatures urbanes entre el 1860 i el 1900, han estat utilitzats reculls de toponímia, de noms de vies urbanes, la Geografia General de Catalunya , de Carreras i Candi, i alguns Padrons d’habitants, entre altra bibliografia impresa Algun d’aquests documents tira enrere fins el 1813, i alguns altres, endavant fins el 1910 Aquests anys són els dels documents i no sempre els de l’atribució municipal La diversitat d’anys no afecta negativament el resultat de l’examen Entre els noms de personatges, el de Colom fou un dels més…
Elegies de Bierville
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba.
Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…
,
wagnerisme
Música
Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.
Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…