Resultats de la cerca
Es mostren 1869 resultats
Vietnam

Estat
Estat de l’Àsia del SE, que limita amb la Xina al N, amb la mar de la Xina Meridional a l’E i al S i amb Cambodja i Laos a l’W; la capital és Hanoi.
La geografia física El Vietnam és un país allargassat i estret en què les muntanyes cobreixen les quatre cinquenes parts del territori Al N, els massissos de Tonquín, que atenyen l’altitud màxima al cim de Fan Si Pan 3142 m, són constituïts per relleus calcaris profundament solcats per les aigües dels rius Sông Da, Sông Ma i Sông Nhi Ha aquest darrer forma un vast delta que dona lloc a una fèrtil plana Des del Tonquín fins al S del país s’estén la serralada Annamita, que culmina a 2598 m al Ngoc Linh El centre del país, de sols 60 km d’amplada, és ocupat totalment per la serralada que davalla…
L'Alta Ribagorça
Situació i presentació La comarca de l’Alta Ribagorça, de 426,86 km 2 d’extensió, comprèn tres municipis Vilaller, la Vall de Boí i el Pont de Suert, el cap comarcal Fou creada per una llei de 3 de març de 1988, llei que ordenava la segregació d’aquests tres municipis de la comarca del Pallars Jussà on havien estat atribuïts per la divisió territorial del 1987 per passar a constituir la seva pròpia comarca El resultat fou una comarca de muntanya pirinenca, que limita al N amb la Vall d’Aran al NE, en un petit sector, confronta amb el Pallars Sobirà, a llevant i al S resta envoltada pel…
El poblament humà dels deserts i subdeserts freds
Els condicionaments ambientals i el poblament humà És molt habitual considerar els deserts un espai sense vida, completament hostil als humans Encara a les obres del començament del segle XX dedicades a l’Àsia, molts autors parlaven de la calor mortal i les arenes ardents, de les sobtades tempestes de sorra i els ossos esblanqueïts d’humans i animals estesos al llarg de la ruta de les caravanes, i les mateixes fites macabres assenyalaven els itineraris dels “trails” de la febre de l’or californiana Tot això és cert, però també ho és que aquell qui coneix el desert, hi pot viure La gent que hi…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons…
Castell de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, en molt mal estat de conservació ECSA - J Bolòs Vista de conjunt de la vila de Montanyana, amb l’església parroquial i la torre del castell al capdamunt del turó ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta Mapa 32-12289 Situació 31TCG082706 S’arriba a Montanyana per un ramal indicat de la carretera N-230, que surt un poc més amunt del Pont de Montanyana, al quilòmetre 90, a la banda esquerra La carretera…
Les esglésies de la diòcesi de Tortosa
Art gòtic
Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…
Altres convents franciscans
Art gòtic
Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…
Benet de Tocco, bisbe de Vic (1569-1572)
El 22 de juliol de l’any 1569, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Vic diputat militar Francesc d’Alentorn i Claret-Oluja, senyor de la Cardosa diputat reial Nadal Siurana, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Antoni Josep de Delgado, canonge de Tarragona diputat reial Galceran de Gravalosa i Desfar-Merlès, donzell i senyor de Castellar i Puig d’Òdena diputat reial Joan Gomis, mercader de Barcelona El diputat eclesiàstic i frare benedictí Benet de Tocco gaudia d’una certa experiència…
Berenguer de Sos, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser (1479-1482)
El 22 de juliol de l’any 1479, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Berenguer de Sos Barcelona – d 1502, canonge i degà de Barcelona i arquebisbe de Sàsser diputat militar Martí Joan Meca, cavaller diputat reial Joan Boteller, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Martí Pere Ponç, canonge i beneficiat del bisbat de Vic oïdor militar Joan d’Alta-riba, cavaller de la vila de Cervera oïdor reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà Els orígens de Berenguer de Sos, nascut probablement a Barcelona, no són prou clars en el terreny biogràfic, però…
Els humans i els fenòmens d’insularitat
Els factors genètics associats a la insularitat Els grups humans no solen ser sedentaris més que en intervals curts de temps la migració i la fusió incessants entre grups de regions diferents han estat una de les característiques més sorprenents però més constants de la seva història Les illes, en particular, han tingut molts atractius per als humans En la mesura que els han resultat accessibles les han anat ocupant i han anat passant de l’una a l’altra, en navegacions cada cop més prolongades i agosarades, deixant població estable en les que han anat resultant habitables, cada una amb el seu…