Situació
El castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana, estava situat a la part antiga de la vila, a mà esquerra del riu Llobregat. Malgrat tenir una història molt important, en l’actualitat només es conserven restes molt precàries del castell, en concret una part dels murs defensius. La seva importància estratègica era remarcable, per tal com dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 07,8 — y 54,5 (31 TDG 078545).
Per veure les restes del castell així com per fer-se una idea de la Gironella medieval, cal visitar la part alta de la vila, a la qual s’accedeix per un trencall que surt a mà dreta, passant pel pont sobre el riu Llobregat. (MDSS)
Història
La història del castell de Gironella comença pròpiament el segle XIII. Encara que les primeres notícies documentals sobre el lloc i el seu castell siguin força tardanes, el topònim “Gerundela” apareix ja mencionat l’any 899, com un dels límits de l’església de Santa Maria d’Olvan, en el document de consagració d’aquesta església(*) i també en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document falsificat, datat l’any 839, però redactat el segle X o del començament de l’XI(*).
Des del segle XIII, la documentació comença a enregistrar diverses donacions dels senyors de la Portella sobre terres situades a Gironella: Bernat IV de Saportella i la seva muller, Blanca, l’any 1222 cobraven el terç per la venda d’una casa a Gironella. Ramon I de Saportella, el 1253, donà un terreny per a construir una casa a Gironella. Bernat V de Saportella feia l’any 1274 unes donacions similars(*).
Així, la documentació confirma que el segle XIII els senyors de la Portella eren alhora, senyors de Gironella. L’any 1294 Bernat Guillem, baró de la Portella, obtenia de Galceran IV de Pinós el dot pel matrimoni amb la seva filla, Sibil·la de Pinós; en el document s’especifica que el baró de la Portella és senyor del castell de la Portella i de la roca de la Quar, del castell de Palmerola, de Sagàs, i “de tot lo que posseïa i devia posseir en lo castell de Gironella i al Llussanés el lloc de Llussà”(*).
Fins l’any 1307 els barons de la Portella no obtingueren del rei tota la baronia de Gironella. Durant els anys del domini dels Saportella sobre Gironella es coneixen solament poques notícies disperses que confirmen la senyoria sobre aquest castell.
A mitjan segle XIV la genealogia dels Saportella presenta un buit documental; Bernat VI de Saportella mor sense fills mascles i la seva successora fou Marquesa (germana o filla) maridada amb el vescomte d’Illa i de Canet. Els dominis de la baronia de Gironella i tots els altres dominis dels Saportella passaren així a la branca dels Fenollet.
Dels anys de domini dels Fenollet sobre la baronia de Gironella no es tenen notícies documentals; sabem, però, que el domini fou exercit pels descendents d’Andreu I fins que l’any 1423, en morir Pere VIII, vescomte d’Illa i Canet, baró de Castellnou, Mosset, Paracolls, Lluçà, la Portella i Gironella; totes aquestes possessions passaren a mans, per confirmació reial, de Pere Galceran II de Pinós(*).
Anys enrere els barons de Pinós havien reivindicat repetidament la possessió d’aquesta baronia al·legant lligams de sang; l’interès és evident: la importància de Gironella, propera a les possessions dels Pinós al Berguedà. L’any 1369 foren venudes les baronies de la Portella i Lluçà, i també Gironella als barons de Pinós(*); l’any 1371 el monestir de la Portella comprà a Pere Galceran de Pinós el terç dels delmes d’Olvan en escriptura signada al castell de Gironella(*).
Els Pinós detentaren el domini sobre Gironella fins el segle XVI, seguint un ampli i complicat arbre genealògic(*). Els barons visitaren Gironella d’una manera esporàdica i alternada; mai fixaren la seva residència al castell i controlaven la baronia des de les seves possessions centrals a Bagà. Les visites foren generalment curtes.
L’any 1430 Bernat II Galceran era a Gironella per rebre l’homenatge dels seus homes(*); el seu successor visità el castell l’any 1444 confirmant a Gironella tots els privilegis, costums i llibertats(*). Altres visites menys significatives són les que efectuaven els barons camí de Barcelona i en el curs dels seus viatges.
Malgrat aquest aparent abandó de les coses de Gironella, els barons de Pinós exigien repetidament ajudes econòmiques als homes de la seva baronia i cobraven anualment tots els impostos. L’any 1418 tots els homes de les baronies de Pinós i Mataplana i “los cónsols e prohoms de Gironella e de la batllia d’aquella” representats per Bartomeu de Minoves contribuïen econòmicament a les despeses del seu senyor(*). L’any 1472 Galceran de Pinós deslliurava els homes de la baronia de Gironella del pagament dels censos a causa de la guerra civil de Joan II, ja que els diners dels censos s’havien d’invertir en obres al castell i en guaites(*).
Les visites a Gironella devien ser tan esporàdiques, fins pels mateixos administradors del baró, que aquest arrendà al batlle del castell de Gironella, anomenat Joan Serra, les rendes que el baró cobrava a Gironella.
L’any 1481 els censos i delmes de la batllia de Gironella ascendien a 22 lliures; l’any següent Joan Serra donava al senyor 5 anyells, el delme de la llana, així com 18 lliures. Els ingressos donats per Gironella descendeixen progressivament durant els anys de 1483 i 1485, reduïts a 11 lliures(*).
Un dels productes que proporcionava més ingressos al baró era el vi. Els barons de Pinós obligaven tots els habitants de la baronia de Pinós a consumir vi procedent dels seus dominis; un cop venut el vi (que ell rebia com a dret senyorial) els pagesos de l’Alt Berguedà podien posar a la venda els seus excedents. Així el senyor obtenia de Gironella l’any 1482, una gran quantitat de vi; l’any 1554 encara el vi de Gironella era transportat i venut a Bagà:
1 quarter de vi de Gironella valia 1 sou
1 somada (18 sous i 6 diners) equivalia a 18 quarters
“Pos en despesa per rahó de CXX cortés de vi, que ha comprats d’en Serra, batlle de Gironella, per obs del castell, que són sis somades dotze cortés, son XVIII cortés de somada, costa a rahó de XVIII ss. VI la somada, monta 6 lliures, 3 sous, 4 diners(*)".
A més de l’activitat agrícola i ramadera tradicional, pròpia de l’època medieval (sobretot cereals, vi, horta, arbres fruiters i poc bestiar) la vila de Gironella tenia durant els anys de govern dels barons de Pinós una variada vida econòmica.
L’any 1456(*) la documentació esmenta Johan Sala, mercader de Gironella. Sabem que l’any 1380 els productes tèxtils elaborats al castell de Gironella eren gravats per l’impost de la generalitat (impost general de la Diputació del General del Principat de Catalunya) sobre “draps de llana, escapolos o escaigs, sardills, estamenyes, mitges llanes i sarges que durant l’espai de dos anys foren teixides i parades en tot lo Principat”(*).
L’activitat econòmica de la vila i el creixement demogràfic obligaren a la construcció del pont. Un testament de l’any 1389 deixa un llegat per a l’obra del pont(*). Testimoni de la importància de la vila és el fet que l’any 1405 el rei Martí cedí a Gironella el privilegi de fer una fira per Sant Martí i mercat cada dijous(*).
Els barons de Pinós reconegueren repetidament la importància de la vila. Bernat Galceran de Pinós concedí l’any 1402 el privilegi d’escollir dos cònsols i quatre jurats per a governar-se(*).
Al final del segle XV, l’any 1499, el castell de Gironella era totalment abandonat. El 26 de maig d’aquest any el senyor de Pinós feia a Johan Boxader, batlle de Gironella, un establiment sobre el castell i el molí veí. Transcrivim literalment el pergamí, molt més clar que les possibles interpretacions:
“Primo lo senyor dona estada al dit Johan Boxader e als seus dell castell de Gironella e terres de aquell, ab tal pacte que lo dit Boxader aye adobar la coberta de la taulada qui vuy esta descuberta, carenar la coberta e així matex age empostar una cambra que y a desostrada, e per lo semblant age a fer finestres a la sala e que lo dit senyor o son clavari li age a dar lo postam que meter aurà de fer dites obras, en baga e tot l’altro sia a càrrech de dit Boxader acceptat reges e golfos.
De sostres, cubertes e altres coses, acceptant si ere mester fer parets que si enderrocharen, que aqueles lo dit senyor age a fer si lo chas ho nis tarà.
Item més, li stablex lo molí fariner, e per quant hi ha mester fer-li certa obra, ço ès tornar adonar lo cup dell rodet e pinchar la rocha e fer-hi rodet de lo dit Boxader age a fer a tot son càrrech dita obra perfectament e acabva a coneguda de bons mestres, e la diposició de dit molí sia per acceptar.
Item que lo dit Boxader sie tengut pagar al dit senyor per respectite de dit molí 5 11. barch. pagadores a Sent Miquel de Setembre, e lo temps començ a corer aquest Sent Miquel primer vinent, e a l’altre següent age a pagar dites sinch lliures així quiscun any en aquella jornada. Item que lo dit Boxader age e sia tengut de plantar lo camp e la horta dell molí, planta de bons ceps.
Item que per la stada que lo Senyor li fa dell castell prestarà pagament e homnatge de tenir lo dit castell per lo dit senyor a hus e costum de Spanya e constitucions en ceyla manera que’s pertany de tenir castell.
Item que si era chas lo dit batlle o los seus, quant que quant se’n volien anar en altres parts, que lo dit stabliment sia mullo e totes cosses stiguen a disposició e volentat de dit Senyor. Entès, emperò, que lo dit Boxader o los seus qui tal cos deliberaran sien tenguts jaquir lo molí bo o rebedor e ben anant, e lo castell ab les cubertes bones e rebedores e altres coses diverses eb dit consentiment. Sia fet tot largament com es pertany”(*).."
L’any 1552 reunits a l’església parroquial de Santa Eulàlia de Gironella, en assemblea extraordinària, els homes de la baronia de Gironella i el baró de Pinós, al qual presenten un memorial de tots els seus privilegis, ordenances i immunitats concedides pels avantpassats del baró, acompanyat per un plec de queixes dels prohoms i cònsols de Gironella: abandonament, falta de porters, etc. El baró els atorgà tot un seguit de privilegis, com el de llibertat de reunió(*).
Els últims anys de domini són els de l’abandonament, de l’oblit, no solament de Gironella sinò també de totes les possessions dels barons de Pinós al Berguedà. El complicat arbre genealògic, sobretot en els últims anys, revela els mateixos conflictes entre la família Pinós. Fins l’any 1479 foren barons de Gironella la línia directa dels senyors de Pinós. Galceran VII Galceran de Pinós, que mor aquest any, rebia els títols de vescomte d’Illa i de Canet i Castellar, baró de Pinós, Mataplana, Peguera i Bagà, de Gironella i senyor de Palmerola.
Fou la línia il·legítima de Galceran VII Galceran de Pinós qui amb els seus fills continuà la baronia de Gironella. Francesc Galceran de Pinós i Fenollet, senyor de Gironella i Peguera fou legitimat l’any 1469. L’any 1516 Guimar de Manrique li donà la possessió dels seus béns sobre la baronia de Gironella i obtingué la de Peguera i Lloberola per a la seva muller Elisabet de Cardona(*).
Maria, filla de Francesc Galceran, obtingué l’ascendència sobre la baronia de Gironella l’any 1584, després que la branca detentora, representada per Agraïda, moria sense descendència. Així la baronia de Gironella s’integrà al patrimoni dels Agulló, car Maria era casada amb el noble Miquel d’Agulló.
El domini dels Agulló-Pinós sobre Gironella fou disputat pels senyors de Bagà, a mitjan segle XVIII, (eren els ducs d’Alba) que reivindicaren el seu dret legítim a posseir la baronia de Gironella. El plet fou perdut pels senyors de Bagà davant la Reial Audiència de Barcelona, car els Agulló-Pinós continuaren nomenant-se senyors de Gironella (*).
Els Agulló-Pinós pledejaren també contra l’abat de Sant Llorenç prop Bagà i la Universitat de la Vila de Berga. L’any 1605 Baltasar Compte, pretès abat de Sant Llorenç (la dignitat era ja abolida aquest any) reivindicava delmes de les zones properes al monestir que eren possessions dels Agulló-Pinós, senyors de Gironella(*).
Fou més llarg el plet entre els senyors de Gironella i la Universitat de Berga pels límits i les propietats de la Garriga i Vilosiu. Ambdues parts reivindicaven drets i possessions sobre aquests llocs; s’arribà a la lluita armada i els senyors de Gironella impediren repetidament el pas per la vila als homes de Berga. Finalment s’arribà a un conveni: els Agulló atorgaven una quantitat de diners a la Universitat de Berga a canvi de poder allenyar als boscos de la Garriga i Vilosiu, propietat de Berga(*).
Un dels aspectes més interessants de la vila de Gironella sota el domini dels Agulló-Pinós fou el problema del bandolerisme. El bandolerisme a Catalunya durant l’època moderna fou un element viu i candent. El Berguedà era un focus important de bandolerisme a causa de la seva situació geogràfica i el seu allunyament dels centres litorals i de Barcelona. Durant tot el segle XVI la documentació fa referència a la presència de bandolers actius prop de Gironella. El fenomen popular per excel·lència formava part de la vida quotidiana d’aquests anys. Gironella conserva una interessant referència al bandolerisme, concretament sobre la presència d’hugonots, en un llibre de la Rectoria datat l’any 1587. Amb lletra posterior a la del llibre es llegeix (els pedrenyals eren unes armes de foc, semblants a una escopeta curta que s’utilitzaven els segles XVI i XVII):
“Lladronets de la Cascunya
en Catalunya
no y portaren més pitrals
ab pedrinayals”
“Déu don la vida al nistre rey
qui’ns ha donat lo remey
proibint l’arma malvada
y reprobada
causadora de tants mals,
los pedrinayals”
“Al Coll de Jou i de Mayans
solien robar los galans
y al Coll de les Portalletes
ab caretes
robaven los
caminans
ab pedrinayals”(*)
Durant l’etapa de domini dels Agulló-Pinós sobre Gironella, la vila començà a entrar en franca decadència. Els senyors abandonaven el govern de la vila i s’allunyaven dels seus problemes. Les guerres, principalment la de Successió, arruïnaren Gironella. L’any 1702 Felip V atorgà a Josep d’Agulló-Pinós el títol de Marquès de Gironella per la seva fidelitat en el curs de la iniciada guerra. Malgrat la protecció del rei Felip V als Agulló, Gironella patí les conseqüències directes de la guerra i la vila fou cremada(*).
Durant el segle XVIII el castell de Gironella havia perdut ja tot el seu protagonisme i funció. Després de la guerra de Successió i la crema de Gironella, el castell devia quedar molt mal parat; la seva situació empitjorà sota el govern dels Sentmenat.
Els Sentmenat detentaren honoríficament el títol de marquesos de Gironella, car la desamortització els desposseí dels seus patrimonis a Gironella. Una branca col·lateral s’instal·là a Cuba; sorgida dels marquesos de Gironella, fou iniciada pel fill cabaler del cinquè marquès, el coronel Baltasar de Sentmenat i de Ribera, i encara perdura avui dia a Amèrica.
L’any 1838 arran de la I Guerra Carlina, el comte d’Espanya saquejà i incendià Gironella. El testimoni de Madoz l’any 1849 n’és un clar exponent:
“Hace pocos años que se hallaba floreciente dicha población, y contaba con más de 80 casas, mas, reducida a cenizas por el Conde de España en la última guerra civil, se diseminaron sus vecinos por los pueblos inmediatos, y los pocos que han vuelto habitan unos miserables albergues que han podido habilitar para tener cubierto de entre las ruinas; a lo cual contribuye generosamente el marqués de Gironella y Sentmenat, señor que era de este pueblo, cediendo al vecindario la piedra de su arruinado palacio, para que fabriquen sus casas”(*).
Després dels Sentmenat ostentaren el títol de marquesos de Gironella els Calvo-Encalada i els Febrer(*). (MDSS)
Castell
Del que abans fou el castell de Gironella avui resten un pilot de ruïnes. Només han quedat dempeus els murs de la base als costats de ponent i de migjorn i la part inferior de la torre angular entre aquests dos murs. Aquests elements són, però, ja d’època gòtica.
Fora interessant dur a terme una campanya arqueològica a fons, la qual, sens dubte, deixaria al descobert alguna estructura de la primera construcció d’època romànica. (JVV)