Resultats de la cerca
Es mostren 15965 resultats
Castell de Comiols (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Vista del nivell inferior de la torre mestra del castell, de planta circular, amb algunes cases del poble deshabitat de Comiols a primer terme ECSA - J Bolòs El castell, del qual resta essencialment el nivell inferior de la torre mestra, és situat al cim d’un serrat, al costat del poble deshabitat de Comiols A banda i banda d’aquest promontori rocós i allargassat hi ha sengles espadats En un dels extrems hi ha l’església i en l’altre s’alça el castell entremig es devien estendre les casetes del poble medieval La finalitat d’aquest castell era, a més de controlar el poble i el seu…
Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163 Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa …
Sant Pere de Taverna (Seira)
Art romànic
Aquest vell monestir ribagorçà es localitzava a l’extrem ponentí del comtat, entre els pobles de Seira i Barbaruens, a la riba esquerra del barranc de Barbaruens Al segle XI el ric arxiu d’aquest monestir anà a parar a Sant Victorià de Sobrarb, on molts dels pergamins van ésser manipulats, falsificats, o simplement perduts, cosa que dificulta escriure’n la història Taverna es troba a la zona de contacte amb la capçalera del Cinca, a la vall del Cinqueta, coneguda d’antic com a pagus Gestaniensis Tal com suggereix l’acta de dotació de Santa Maria d’Urgell, en un primer moment…
Mare de Déu de Bastanist (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Santuari al peu de l’antic camí de la Cerdanya a Gósol, que conserva elements romànics a la capçalera ECSA - Rambol El santuari de Bastanist és situat al peu de la serra del Cadí, no lluny de Víllec Es troba en un antic lloc de pas, en el camí que conduïa de la Cerdanya a Gósol Mapa 35-11 254 Situació 31TCG917856 Per a anar-hi des de Martinet, cal agafar la carretera local que va a Montellà i tot seguit la pista en direcció sud que porta a Víllec i al santuari MD Història Hi ha menció de deixes fetes a favor de Santa Maria de Bastanist des dels primers anys del segle XIV La primera,…
Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre (Das)
Art romànic
Situació Façana de ponent, la part més genuïna d’aquest temple del romànic tardà ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és situada al poble de Sanavastre, que és vora l’aiguabarreig de la Valirota amb el Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055934 Per la carretera local GIV-4033 d’Alp a Bellver de Cerdanya, cal agafar un camí a mà dreta que porta directament a Sanavastre després de fer un recorregut d’uns 2,5 km RMAE Història La parròquia de Sanavastre s’esmenta per primer cop amb la forma Sanavaster en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada…
Franz Adolf Berwald
Música
Compositor i violinista suec.
Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544 figura com a prevere i cantor a l’església…
Carl August Peter Cornelius
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…
Michael Praetorius
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué…
Antonio Draghi
Música
Compositor italià actiu a Àustria.
Vida No es coneixen gaires dades sobre la seva formació S’ha dit, sense que s’hagi pogut comprovar, que fou músic de l’orquestra de la cort de Màntua Posteriorment estigué com a cantant a Venècia, fins que l’any 1658 s’establí a Viena com a membre de la capella musical de l’emperadriu vídua Elionor Gonzaga A partir d’aleshores, el seu prestigi i la seva consideració a la cort anaren augmentant constantment El 1669, per decisió del mateix emperador, Leopold I, ascendí a mestre de l’esmentada capella, tot passant al davant de Giovanni Legrenzi, que havia estat escollit inicialment per al càrrec…