Resultats de la cerca

Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora de K Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar al Metropolitan per desavinences amb l’empresari R Bing A partir d’aleshores, combinà les seves actuacions d’òpera i les…

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà Lucia di…

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb coloratura , com…

Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927 després d’haver…

El seu pare era director escènic del Covent Garden, i la seva mare, cantant Formada musicalment amb A Casaloni, el 1910 cantà Manon a Arezzo, obra que repetí el 1911 a Torí La temporada 1913-14 es presentà com a Desdemona Otello al Teatro alla Scala de Milà I a l’estiu del 1914 ho feu al Covent Garden, amb un gran èxit El 1916 entrà a formar part de la companyia del Metropolitan de Nova York, on el 1934 participà en l’estrena nord-americana d' Il Trittico G Puccini Cantà Aïda a Chicago el 1922 i també actuà en diverses ciutats sud-americanes i europees, especialment a Milà, on en 1926-27…

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i diverses cançons…

Estudià música i cant a Milà, on debutà el 1910 al Teatro del Verme amb l' Stabat Mater de G Rossini i amb Ernani , de G Verdi Al cap d’un any fou contractat per G Puccini per a l’estrena europea de La fanciulla del West , dirigida a Roma per A Toscanini El 1912 debutà al Covent Garden de Londres amb Tosca i a partir de llavors i fins el 1937 actuà en aquest teatre en noranta representacions i quinze òperes El 1913 cantà al Metropolitan de Nova York, escenari on reaparegué ininterrompudament fins el 1946, en més de 900 representacions en les quals interpretà trenta-set papers, sobretot el de…

Començà a estudiar cant el 1919 amb A Boruttau El 1931 debutà a Munic en el Festival Wagner i el 1933 ingressà en la Staatsoper Tres anys després es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, on, en temporades successives, interpretà papers d’òperes de R Wagner, WA Mozart i L van Beethoven El 1945 entrà a formar part de la Staatsoper de Viena, amb la qual tornà a viatjar a Londres el 1947 A partir del 1951 es presentà regularment al Festival de Bayreuth i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires Especialitzat en l’obra wagneriana, enregistrà una celebrada versió de Parsifal…

Estudià música i cant a Nàpols i a la Scuola della Scala, a Milà Debutà el 1950 i ben aviat s’especialitzà en papers per a baix còmic, destacant sobretot en personatges rossinians Don Basilio, Don Magnifico, Mustafà, etc i mozartians Don Alfonso, Bartolo, etc, que interpretà sota les batutes més notables Actuà en teatres d’arreu del món Milà, Glyndebourne, Salzburg, Barcelona, Dallas, Londres, Nova York, etc, i intervingué en diverses produccions cinematogràfiques dirigides per JP Ponnelle, com ara Così fan tutte 1988 Com a director d’escena fou responsable d’una trentena de produccions…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1892 debutà a l’Òpera Còmica com a tenor Posteriorment, centrà la seva carrera en l’opereta i estrenà diverses obres d’aquest gènere d’autors contemporanis A partir del 1900 tornà a assumir papers operístics, especialment de compositors francesos, que interpretà a la Sala Favart, amb èxits com Pelléas et Mélisande , de C Debussy 1902, o L’hora espanyola , de M Ravel 1911 Centrà gran part de la seva carrera artística a París i, ocasionalment, es presentà a les òperes de Montecarlo i Nova York, ciutat aquesta darrera on actuà el 1908 També…