Resultats de la cerca

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…

Vida Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona  El 1888 entrà a l’Associació Escolar Catalanista i, dissolta aquesta, s’afilià al partit republicà de Salmerón Llicenciat en dret a Barcelona 1894, fou redactor de La República  Milità primer al partit republicà, però es desenganyà aviat dels ideals republicans i, tot seguit, es vinculà als ambients llibertari El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç i rebé la influència dels corrents anarquitzants i redemptoristes del Modernisme Així, donà conferències sobre política al…

Un dels elements característics del pensament renaixentista és la conscienciació del paper de l’ésser humà a l’univers, és a dir, l’assumpció de les pròpies possibilitats de l’individu L’ Oratio de hominis dignitate 1486 de l’ enjant terrible que fou Giovanni Pico della Mirandola i, en l’àmbit plàstic, el David 1504 de Miquel Àngel, en són els dos exponents més coneguts Joan Lluís Vives i Marc 1492/93-1540 també va sucumbir a aquesta temàtica, tot i oferir-ne una versió més lligada a la sensibilitat del Renaixement centreeuropeu Entre el 1518 i el 1520, va publicar a Lovaina un volum de cent…

Literatura catalana Un dels fets més rellevants de l’any literari català va ser la publicació de Jo confesso , la nova novella de Jaume Cabré Després de l’èxit nacional i internacional que va assolir fa set anys amb la seva novella anterior, Les veus del Pamano , la nova publicació va despertar una enorme expectació, poc habitual entre els llançaments editorials catalans En menys d’una setmana es van esgotar gairebé els 18000 exemplars de la primera edició i l’editorial va anunciar un nou tiratge de 5000 exemplars més L’estratègica aparició de la novella, pocs dies abans de l’inici de la…

La primera notícia referent al món de la música a la ciutat és de Pacià, bisbe de Barcelona entre el 360 i el 390, que condemnà els excessos de les celebracions de música, danses i mascarades de les calendes de gener Hi ha notícies del segle VII referents a composicions litúrgiques dedicades a sant Cugat i s’ha constatat que el bisbe Quirze escriví un himne a santa Eulàlia Com en tota la província eclesiàstica Tarraconense, a Barcelona s’utilitzava el cant visigòtic, conegut amb el nom de mossàrab a partir del segle VIII En temps de la invasió sarraïna foren destruïts molts còdexs, i malgrat…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert,…

Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…