Resultats de la cerca
Es mostren 3395 resultats
Susan Hiller
Art
Artista nord-americana.
Doctorada en antropologia per la Universitat de Tulane, Nova Orleans 1965, després de dur a terme treball de camp a l’Amèrica Central, es desenganyà d’aquesta disciplina i decidí dedicar-se a les arts plàstiques L’any 1973 s’installà a Londres amb motiu de la seva primera exposició individual Influïda pel minimal art , l’art conceptual, el surrealisme i la recerca antropològica, utilitzà objectes efímers de la vida quotidiana per a explicar històries i extreure’n nous significats Produí un art que treballa l’estímul visual i l’emocionalitat, entre l’espai i el temps, el somni i l’experiència…
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que…
l’Anella Científica
Xarxa de comunicacions d’alta velocitat de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació que interconnecta les universitats i els centres de recerca de Catalunya.
Fou creada el 1993 per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i està gestionada pel CESCA Centre de Supercomputació de Catalunya Interconnecta els diferents centres universitaris i de recerca, la qual cosa facilita l’accés a internet, als recursos del CESCA i del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC, i l’enllaç amb la RedIRIS, la xarxa estatal d’àmbit acadèmic i científic que gestiona el CSIC i que connecta els principals centres universitaris i de recerca de l’Estat espanyol Des del maig del 2003, l’Anella és operada per Al-Pi telecomunicacions amb…
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a…
Centre de Paracaigudisme Costa Brava

Centre de Paracaigudisme Costa Brava
Skydive Empuriabrava / Bruno Brokken
Esports aeris
Centre de paracaigudisme de Castelló d’Empúries.
Fundat a l’octubre del 1985 i conegut des del 1994 també com Skydive Empuriabrava, és considerat un dels tres millors centres de paracaigudisme del món El primer any s’hi realitzaren 25000 salts i el 2003 fou el primer centre del món a assolir la xifra del milió de salts Introduí nous sistemes d’ensenyament de caiguda lliure i fou pioner en el desenvolupament de les disciplines artístiques, com l’estil lliure, l’skysurf i el freefly Ha organitzat nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món 1994, 1998, 2002 de…
Nicolau Rubió
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza…
Pere Salses i Trilles
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors, i els fidels…
,
notació ecfonètica
Música
El seu nom deriva del grec ekphonéo, que significa ’declamar'.
Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es…
Lluís Carreras i Lastortras
Història
Periodisme
Literatura
Crític literari i publicista en llengua castellana i polític.
Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…
,
Historia política de Cataluña en el siglo XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Carrera i Pujal, publicada a Barcelona per la Casa Editorial Bosch entre el 1957 i el 1958.
Estructurada en sis volums temàtics ordenats cronològicament –l’obra arrenca amb el volum dedicat a la guerra del Francès i es clou amb el dedicat a la Restauració i la crisi colonial– i un setè volum monogràfic a la Renaixença política i literària L’obra fou redactada en un període en què l’autor encetà extenses recerques històriques sobre la Catalunya moderna i contemporània Aquesta obra anà precedida per Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI al XVIII 1946-47 i continuada per La economía de Cataluña en el siglo XIX , publicada pòstumament el 1961 Format en el periodisme,…