Resultats de la cerca

Del retaule de pedra a la generalització del retaule pintat Escena de la dèisi i la resurrecció dels morts del retaule del Salvador d’Albatàrrec BL/©MLDC Al llarg de la segona meitat del segle XIV es constata a Lleida la presència de diversos pintors dedicats a tasques secundàries, sovint relacionades amb la decoració d’obres escultòriques Joan Garcia, documentat entre el 1382 i el 1420, arribà a Lleida des de Barcelona per collaborar en la policromia del retaule de pedra de l’altar major de la Seu Vella, on també treballaven Pere Soler, Jaume de Pou, a Barcelona entre el 1367 i el 1377, i…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…

Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…

L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…

La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…

Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…

Els precedents La conquesta catalana de Sardenya iniciada el 1323, amb el desembarcament de l’infant Alfons a Palma de Sols i continuada el mateix any amb el setge de la capital del judicat de Càller, que capitulà el 1326, no tallà d’arrel les sòlides relacions amb la cultura pictòrica italiana, en particular, la toscana el fet no pot sorprendre, si es considera que pels mateixos anys a Barcelona també s’imposava l’estil gòtic italià, impulsat per comitents com Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós, a través de Ferrer Bassa Sant Julià caçant, compartiment del retaule de l’Anunciació atribuït…