Resultats de la cerca
Es mostren 2404 resultats
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1467-1470)
El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
Una expedició de la marina califal
Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…
Alpens

Vista general d’Alpens
© Ll. Suri – dalpens.com
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació El terme d’Alpens, el més septentrional de la comarca del Lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès Limita al N i l’E amb les Llosses Ripollès, al SE amb Sora Osona, al S amb Sant Agustí de Lluçanès Osona i Lluçà Lluçanès i a l’W amb Borredà Berguedà El territori, format durant el Terciari, és força muntanyós, assenyalant la proximitat de les contrades prepirinenques és limitat al NW per la serra que va de Puigcornador 1228 m a Santa Margarida de Vinyoles 1208 m, que el separa del Ripollès Aquestes terres elevades tenen grans…
batalla de Calatañazor

Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana
pronunciament de Las Cabezas de San Juan
Militar
Aixecament militar de signe liberal promogut a la vila de Las Cabezas de San Juan (Andalusia, província de Sevilla) pel comandant Rafael del Riego, l’1 de gener de 1820, entre les tropes que havien d’ésser embarcades a Cadis per anar a sufocar el moviment independentista americà.
Com a conseqüència de l’aixecament, que reeixí, hom restablí la Constitució del 1812 i s’inicià l’anomenat Trienni Constitucional
Balilla
Història
Nom que hom dóna a l’adolescent a qui és atribuïda la insurrecció genovesa (1746) contra les tropes austríaques que envaïren el nord d’Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria i amb la qual els genovesos foragitaren l’exèrcit austríac de la ciutat i de la Ligúria.
Cap document de l’època no en dóna el nom, però hom l’identifica normalment amb Giovanni Battista Perasso
Colònia

Vista de Colònia, amb el Rin i la catedral en primer terme
Till Che (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada a la vora esquerra del Rin.
Situada a la cruïlla de vies procedents de les valls laterals, el seu emplaçament aprofita una gran incurvatura del riu El pla del nucli originari és radioconcèntric, i el creixement urbà s’ha fet per l’agregació dels municipis veïns Bayenthal, Lindenthal, Ehrenfeld i Nippes, a l’esquerra del Rin, i Mühlheim, Kalk, Deutz, Vingst i Poll, a la dreta Destruïda en tres quartes parts durant la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció ha representat en bona part l’estil tradicional l’àrea d’antigues fortificacions militars ha estat aprofitada per a obrir amples avingudes i establir-hi espais verds…
talibà
Política
Individu d’un grup polític afganès.
Aquest mot, que textualment significa ‘estudiant’ en llengua paixtu , designa els grups d’estudiants radicals sunnites que crearen una de les guerrilles que operaren en la guerra civil afganesa, iniciada després de la retirada de les tropes soviètiques el 1990 Progressivament, anaren dominant el país, fins que l’any 1996 arribaren a controlar el govern Els talibans aconseguiren arraconar els opositors a les regions perifèriques del país El govern dels talibans només fou reconegut internacionalment per l’Aràbia Saudita i el Pakistan, i es convertí en refugi d’ Ossama bin Laden i…
Eduard Fontserè i Riba
Historiografia catalana
Meteoròleg, geofísic i sismòleg.
Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…