Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Sidamon
L’església parroquial de Sant Bartomeu, Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…
el Morell
el Morell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta.
Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…
el Camp de Tarragona
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès.
Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…
l’Albagés

Castell d’Albagés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…
Gualta

Gualta, amb el massís del Montgrí en segon terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, que en forma el límit septentrional, i travessat pel Daró, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple…
, ,
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…
Sant Julià de Corçà
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià de Corçà es troba al bell mig de la població, a la plaça de l’Església Mapa 334M781 Situació 31TEG015487 La vila de Corçà és al peu de la carretera comarcal C-250 de Girona a Palamós La clau de l’església és a la rectoria Història La villam Quartianum és esmentada entre les possessions del bisbe de Girona en un precepte del rei Lluís el Tartamut de l’any 878 En un altre diploma, de Carloman II —fill de l'anterior—, del 881, a favor del bisbe, es repeteix aquesta allusió i, amb variants poc significatives en la grafia, en altres preceptes dels reis…
Santa Maria del Mar (Calonge)
Art romànic
Situació L’antic monestir de monges benedictines de Santa Maria del Mar, o del Collet, és situat al cim d’un turó que hi ha prop la mar, el qual s’aixeca al costat nord-oriental del poble de Sant Antoni de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG095335 Es troba dins una finca particular, al costat de la carretera C-253, venint de Palamós a Sant Antoni de Calonge, a mà dreta Cal demanar permís per a visitar-la JBH Història Aquest cenobi era situat en un punt estratègic, el promontori o serrat de poca alçada que domina l’àmplia badia de Palamós i…
Gravats medievals del Roc de les Bruixes (Canillo)
Art romànic
Situació Un dibuix amb els temes que han estat representats a la paret vertical a dalt, guerrers i a baix, cavall amb genet Hom pot apreciar d’altres motius més indeterminats E Vives El grup de gravats del Roc de les Bruixes és un dels conjunts rupestres més interessants d’Andorra Són coneguts des de molt antic i potser per això hom donà aquest topònim a l’indret Situació x 1°35′45” — y 42°33′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que va de Canillo a Prats i, un cop arribats al poble, serà millor de demanar el camí, puix que és molt perdedor XLM Incisions Guerrers representats a la part…