Resultats de la cerca

Situació Queden notables restes de murs de la fortificació i la torre de planta quadrada, molt espoliats per la construcció de bordes veïnes ECSA - R Larrègula Les restes del castell d’Enrens es troben enlairades a la riba esquerra de la Noguera, arrecerades a la solana d’un dels primers esglaons de la Faiada de Malpàs, prop del Pont de Suert El seu territori, poc extens, és drenat per barrancs i rierols, amb bancals pronunciats i estrets Per la collada de Sant Roc es comunica amb l’antiga Vilba i la zona de la Llevata, i per la de Cabossi, amb Celles i la vall principal Des d’aquesta talaia…

Situació Sector sud-est d’aquest edifici, ara molt malmès, emparentat amb la tradició llombarda, bé que amb solucions arquitectòniques de tradició local ECSA - J A Adell L’abandonada església de Sant Salvador és al costat del conjunt, també abandonat, del mas de Fumàs, situat al caire d’un serrat, sense accés rodat, que domina la vall del barranc de Pont de Montanyana Mapa 32-11251 Situació 31TCG143719 Per a anar-hi cal agafar una pista de 7 km només apta per a vehicles tot terreny, que surt prop del km 3 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp, en direcció nord, i que arriba fins al…

Situació Característic penyal on es drecen les ruïnes d’aquest castell, que sembla que fou la residència principal dels Salses ECSA - A Roura Els notables vestigis d’aquest castell són situats en un turó al nord-oest de Salses Antigament aquest indret era una cruïlla de camins un anava de Ribesaltes cap a Òpol l’altre venia de Salses i es dirigia cap a Baixàs Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 7,8” N - Long 2° 52’ 49,8” E El turó on s’alça el castell és a uns 7 km de Salses per la carretera D-5, que es dirigeix vers Òpol A l’altura del Mas Nou cal prendre a la dreta una pista en direcció nord…

L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz” 1897-98, bé que…

La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill…

Vida i obra El conreu de la poesia li feu guanyar la Flor Natural als Jocs Florals del 1903, amb un Idilli maragallià,  fet que el decidí a entrar al cercle d’intellectuals de l’Ateneu Barcelonès Allí conegué el qui fou el seu amic i collaborador, Joan Maragall Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , amb un pròleg de Joan Maragall que en lloa el contingut i l’aproxima a la pròpia estètica, tot i que els versos poden ser entesos en clau paròdica El 1906 usà el pseudònim d’ Augusto de Altozanos per signar la novella humorística, insòlita i agosarada,  El nuevo…

El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…

La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…