Resultats de la cerca

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

Situació Basament d’una torre del sector nord, de base rectangular i grans carreus, gairebé l’únic testimoni vistent d’aquesta fortalesa d’origen andalusí F Baltà El castell, també conegut com “castell del Cinto”, és situat en el tossal que domina la vila d’Albesa El vestigi més vistent, una torre, s’anomena la “Penya dels Moros” Mapa 32-14359 Situació 31TCG055254 Albesa és a ponent de Balaguer, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana Hom hi pot arribar des de Balaguer per la carretera local que va a Lleida passant per Menàrguens En arribar a aquest poble cal prendre un trencall a mà…

Situació Vista de la torre del castell des del costat nord-est ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, al vessant meridional de la serra del Montsec, a mitja muntanya És a la banda occidental de la vall d’Àger, prop del poble de Corçà Sota de la roca on hi ha el castell hi havia l’antic poblat de Claramunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG100555 Si se segueix la carretera de terra que va al poble de Corçà, uns 500 m abans d’arribar a aquest poble, surt a mà dreta una pista que s’enfila i que porta gairebé fins a sota del puig on es construí el castell S’hi pot pujar per la banda dreta,…

Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta , Gerona, 1947…

El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals…

L’eriçó comú Erinaceus europaeus es diferencia externament de l’eriçó africà E algirus ultra pel seu color, més fosc en general, perquè presenta al front una línia transversal ininterrompuda de pues, i per una taca fosca que va des de l’ull fins a la punta del musell Les mesures del cos són les següents 230-300 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 45-53 mm de peu, 25-29 mm d’orella, i el pes és de 500 a 1200 g Javier Andrada L’eriçó fosc, europeu o comú és un insectívor de dimensions mitjanes, cua i extremitats curtes i peus grans i proveïts d’ungles ben…

Es formà a la fi del s XVIII