Situació
Vista de la torre del castell des del costat nord-est.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al cim d’una penya, al vessant meridional de la serra del Montsec, a mitja muntanya. És a la banda occidental de la vall d’Àger, prop del poble de Corçà. Sota de la roca on hi ha el castell hi havia l’antic poblat de Claramunt.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG100555.
Si se segueix la carretera de terra que va al poble de Corçà, uns 500 m abans d’arribar a aquest poble, surt a mà dreta una pista que s’enfila i que porta gairebé fins a sota del puig on es construí el castell. S’hi pot pujar per la banda dreta, oriental, de la penya. Tot pujant es passa pel costat de les restes del llogaret de Claramunt, molt enderrocades. (JBM-FFLl)
Història
La primera referència documental del lloc i el castell de Claramunt és de l’any 1042. Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda concediren carta de franquesa als senyors de Pedra Exabel i Garoca de tots els alous que posseïen dins el terme del castell d’Àger “sive et in ipso castro de Clarmont”. També es fa referència al lloc en les afrontacions que es donen en les actes de venda del castell de Sant Llorenç del Montsec per part dels comtes del Pallars Jussà Ramon IV i Ermessenda a Arnau Mir de Tost i la seva muller, que daten dels anys 1044 i 1046. En tots dos documents se cita el portell de Claramunt com a afrontació. L’abadia d’Àger posseí l’església castral de Santa Maria de Claramunt des de l’any 1048. També tingué d’altres béns en aquest lloc, com es comprova en la donació que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa a Sant Pere d’Àger l’any 1065.
El 1131 el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera donà a l’abadia d’Àger la meitat del seu domini a Claramunt. Era feudatari del castell aleshores Ramon Berenguer, de la nissaga dels castlans d’Àger. Ho sabem perquè el 1158 aquest llegà el castell a la seva filla Ermessenda; donació que ratificà en el seu testament l’any 1165, alhora que concedia una almúnia a l’abadia de Sant Pere en aquell indret. En la butlla d’Alexandre III del 1179, on es detallen els béns de l’abadia d’Àger, se li ratifiquen les esglésies de Claramunt, a més de la torre de Viladós i els masos de Morell i Pere.
El darrer document digne d’esment fa referència a les rivalitats suscitades entre el castlà d’aquest castell, Ramon de Claramunt, i l’abat Ramon d’Àger vers l’any 1187. Aquest any l’abat publicà un seguit de queixes contra l’esmentat cavaller, entre les quals mereix esmentar-se la persecució que sofrí l’abat i el seu seguici per part seva i els seus homes, armats amb sagetes, llances, coltells i altres armes, des de la torre de Morell —les ruïnes de la qual encara són visibles— fins a Corçà. (FFLl)
Castell
Planta de la torre del castell, amb la restitució del perímetre desaparegut.
J. Bolòs
El castell de Claramunt era format per una torre de planta bàsicament quadrangular i un recinte. Només s’han conservat els costats N i E de la torre. Podem suposar que feia a l’interior 2, 8 m —d’E a W— per 3, 5 m. De fet, sembla com si s’hagués construït primerament la paret N i W (i potser també la S, de la qual, però, no resta res), amb un gruix de 80 cm i amb una alçada de 4 m. Després s’afegí la paret E (i no sabem pas si la S), amb un gruix de 75 cm. L’angle del NW és corb. Per contra, la part primerenca de l’angle NE és recte, mentre que, a partir dels 4 m, també és corb (cavalca el mur E per damunt del mur N). A l’extrem de la part conservada del mur E, veiem el muntant N de la porta; el peu de la porta és a 2 m del terra. L’aparell d’aquesta construcció, tot i ser feta en dues etapes, és tot ell força semblant. Els murs són fets amb pedres no gaire grans (13 cm × 25 cm), escairades però no treballades, unides amb morter de calç de poca qualitat.
La torre és situada a l’extrem W de la penya. A l’E de la torre hi havia el pas d’entrada entre dues roques, des de la banda N, i un recinte. En aquest sector oriental hi ha alguns munts de pedres que pertanyen a enderrocs de parets. Així mateix, al llarg de bona part del perímetre, en especial als costats N i E, hi ha alguns panys de mur que ressegueixen l’espadat. A l’E, al llarg d’uns 13 m, veiem unes quantes filades dels carreus d’una muralla amb un gruix de 110 cm.
Com en relació amb molts altres castells d’aquestes contrades, hi havia als peus de la fortificació un poble que, en aquest cas, ha subsistit fins a l’època moderna. Encara podem veure algunes parets dels habitatges i les restes de l’església de Sant Bartomeu.
Podem datar la torre d’aquest castell de Claramunt, que devia ésser una mica més alta del que és, però no gaire més, al segle XI. Convé assenyalar la coexistència en aquesta construcció de formes arrodonides i d’angles rectes, semblantment amb el que s’esdevé, per exemple, al proper castell de la Pertusa.
Al costat del recinte del castell es troben les restes de l’església del castell, dedicada a santa Maria. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 185, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, doc. 7, pàg. 319-321, doc. 11, pàgs. 323, i doc. 14, pàgs. 325-327
- Fité, 1985, pàg. 255
- Buron, 1989. pàgs. 172-174
- Fité, 1993