Resultats de la cerca

El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…

El gros de la documentació fa referència, entre altres temes, a aspectes relacionats amb les possessions de les famílies Martínez de Vera, titular de la senyoria de Busot Bosch, titular del marquesat del mateix nom, i Pérez de Sarrió, senyor de Formentera La cronologia de les seves fonts es remunta al final del s XVI i aconsegueix, ja al s XIX, les famílies Rojas y Roca de Togores És situat al carrer Major d’Alacant, en un palauet del s XVIII, la titular actual del qual és María Teresa de Rojas y Roca de Togores Mancat d’un inventari sistemàtic disposa, malgrat tot, d’una aproximació al…

Es formà a la Universitat de València, on feu la seva carrera acadèmica primer com a professor clínic i més tard com a catedràtic d’anatomia quirúrgica, operacions, apòsits i embenats 1872-1901 Fou degà de la Facultat de Medicina i rector de la Universitat de València Fou el fundador de la biblioteca universitària i d’importants installacions universitàries, com l’amfiteatre quirúrgic i els gabinets d’histologia i electroteràpia Promogué les colleccions botàniques i d’instruments científics La bona posició social i la seva fortuna personal li permeteren compaginar l’exercici professional com…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la separació…

El 1759 es traslladà a Madrid, on estudià belles arts i matemàtiques i fou soci d’honor de la Real Academia de San Fernando 1775 Tornà a Mallorca, on el 1778 fou nomenat director de l’escola de dibuix creada per la Societat Econòmica d’Amics del País Designat tinent del cos de milícies provincials 1764, el 1770 ascendí a capità i se li encomanà el comandament de les milícies de Banyalbufar i Esporles Des del 1793 fou regidor perpetu, per l’estament noble, de l’Ajuntament de Palma i el 1794 fou nomenat dipositari reial de Mallorca La seva obra més important és Viaje a las Villas de Mallorca,…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la …

Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan…

De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella Del 1883 és…

Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest…