Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
L'escenari urbà: poder i ideologia
Als trofeus que Pompeu va fer aixecar a la frontera pirenaica l’any 71 aC, després de cinc anys de lluites a Hispània contra el rebel Sertori, apareixia la menció gravada de 876 oppida poblats fortificats conquerits, des dels Alps fins als confins d’Hispània Aparentment, les campanyes s’havien d’haver realitzat en un medi densament urbanitzat, però és probable que, a aquesta llista, se li pogués aplicar la mateixa crítica que va recollir Estrabó III, 4, 13 "Posidoni també censura l’afirmació de Polibi segons la qual Tiberi Grac va destruir 300 ciutats, i se’n riu i li atribueix el desig d’…
Alguaire

Alguaire
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar…
les Onze Mil Verges
Història
Advocació cristiana que des de Colònia es propagà a tot Europa, especialment arran de la troballa, el 1106, de les relíquies d’unes màrtirs de la persecució del 304, en el nombre estimat d’onze verges, transformat per error en onze mil, de les quals la més famosa és Úrsula.
A Catalunya el seu culte s’estengué a diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida, i sobretot a Barcelona, on el bisbe Arnau de Gurb, el 1268, aixecà en honor seu una capella posada sota la guarda d’un sacerdot, anomenat prior, que administrava el patrimoni del priorat de les Onze Mil Verges , constituït bàsicament pel territori del castell d’Olivella 1271, administració que fou agregada el 1572 al capítol de canonges barceloní La devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges més tard arribaren els caps de les santes Digna, Benigna…
Amer

Vista del poble d’Amer (la Selva)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Selva situat a l’extrem septentrional de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…
Jacint Barrau, un geni de la mecànica
Jacint Barrau 1810-53 Els carrers de la colònia Güell , 1944 Jacint Barrau va fer una de les poques aportacions del sector tèxtil català a la indústria mundial El seu teler s’aplicarà a la fabricació de velluts de seda El geni mecànic que era Jacint Barrau fracassà com a empresari per la seva excessiva dispersió industrial Al final hagué de vendre la patent del seu teler per a la resta del món a un industrial britànic Jacint Barrau i Cortés és un dels personatges més destacats i més atractius que es poden trobar en aquesta obra És destacat perquè el teler Barrau és l’aportació més important…
Navarcles

Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Situació i presentació És el terme més petit de la comarca Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages W, Sallent NW, Artés N, Calders E i Talamanca S El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de…
Granera

Barri de l’Església de Granera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al S de la comarca, on una cinglera en retrocés, la serra de Granera, ataca un sector de l'altiplà.
Situació i presentació Limita amb el terme de Castellterçol NE, amb els del Vallès Occidental de Gallifa SE i Sant Llorenç Savall S, amb el terme bagenc de Mura SW i amb el de Monistrol de Calders NW A l’indret anomenat Collet dels Tres Senyors, situat a l’extrem SW del terme, coincideixen tres municipis de tres comarques diferents Moianès, Bages i Vallès Occidental La seva demarcació voreja pel S una petita cinglera, més acusada a la part que termeneja amb Gallifa, que avança i esdevé menys feréstega vers la plataforma estructural del Moianès L’altitud mitjana del terme és de 600 a 800 m Els…
L’arxipèlag de Cabrera
Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…
Els Puig i els Sedó, a Esparreguera
Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la…
Siena
La catedral de Siena (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…