Resultats de la cerca

La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…

Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del Blue Ridge La…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942 es vinculà al…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus,…

Nascut a França, retornà a Polònia amb la seva família d’origen jueu el 1936 Arran de la invasió nazi, els seus pares foren enviats a camps de concentració als quals només el pare sobrevisqué, mentre que ell escapà del gueto de Cracòvia i portà fins al final de la guerra una existència de vagabund Malgrat iniciar estudis en una escola tècnica després del 1945, aviat es decantà pel cinema Actuà en algunes pellícules i, a mitjan anys cinquanta, ingressà a l’escola de cinematografia de Łodz S’inicià en el curtmetratge, on mostrà la ironia i el sentit de l’absurd presents en bona part de la seva…

Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’ Adreça…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1985, exerceix el periodisme cultural i la crítica literària en diversos mitjans de comunicació Diari de Barcelona , Avui ,  Serra d’Or,   El Temps i, de manera regular des del 1993, a La Vanguardia Dirigí una collecció dels Llibres del Mall i la revista literària  Lletra de Canvi  en la darrera etapa Ha publicat assaigs sobre aspectes diversos de literatura catalana i sobre alguns dels seus autors més destacats del segle XX  Joan Perucho i la literatura fantàstica 1989  La ciutat interrompuda De la contracultura a la…

Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…