Esteve (a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924) i Tomàs Recolons i Lladó (La Industria Española, 1917).
El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm. 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm. 5, són parents. Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions.
El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a Barcelona que es dedica també a la filatura de cotó el 1877, al carrer de Jonqueres, núm. 10. El negoci té ja una certa importància.
La fàbrica a Ribes de Freser i el salt d’aigua.
Aquest Bertomeu Recolons guanyarà una medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 “por la perfección de sus torcidos y la especialidad en el tinte del algodón en rama. Aleshores la fàbrica de filats és a Sant Martí de Provençals tot i que manté el despatx al carrer de Jonqueres de Barcelona. És conegut com Can Pa-sec nou, mentre que el seu veí, el també cotoner Francesc Sans, és Cal Pa-sec” vell.
Importació de Bales de cotó (a dalt) i centrals elèctriques de l’alt Freser (1934), construïdes per Esteve Recolons (a baix).
Al final del segle, Bertomeu Recolons incorporarà a l’empresa els seus dos fills, Tomàs i Esteve Recolons i Lladó. Els fills foren els responsables de la construcció d’una nova fàbrica, que utilitzarà força hidràulica. La crearen a Ribes de Freser (Ripollès).
La figura d’Esteve Recolons supera la del fabricant, ja que era enginyer industrial de professió. Veient les possibilitats de la conca alta del Freser, que ja havien estat explotades parcialment per la Hidràulica del Freser SA, projectà i dirigí la construcció de tres salts d’aigua en aquella zona i en el mateix riu: el de Daió, el de Rialp, que anava destinat a la fàbrica i el que rebé el nom de Filats o simplement Recolons.
Esteve Recolons fou un dels impulsors de la Catalana Agrícola Cotonera SA, que comentem en el darrer capítol. Participà en la creació de la Cooperativa de Fluid Elèctric i també el que serà el Circ Olímpia, a la ciutat de Barcelona.
A la mort del pare, l’empresa seguirà sota la denominació Fills de B. Recolons, amb les dues fàbriques. El 1916 els germans acordaren separar-se i repartir-se el negoci. Tomàs Recolons es quedà amb la fàbrica de Ribas, i Esteve amb la de Sant Martí. El primer serà succeït pel seu fill Marià.
Les centrals elèctriques construïdes per Esteve Recolons seran traspassades a Energia Elèctrica de Catalunya —grup Barcelona Traction— i futura FECSA.
La fàbrica de filats de Ribes serà de Marià Recolons, primer, i després de Filatures de Ribes SA (1933). Marià Recolons SA, Filats del Freser SA, i SAIDA, successivament.