Resultats de la cerca
Es mostren 6670 resultats
Robert Combas
Pintura
Pintor francès.
És considerat un dels màxims representants de la figuration libre , terme proposat per l’artista de Fluxus Benjamin Vautier ‘Ben’ l’any 1981, arran d’una mostra a Niça, en què participà també Di Rosa La seva obra plantejà des del principi la interrelació entre el món de l’art i el de la indústria la moda, els mitjans de comunicació, el disseny, etc i el gust pels temes guerrers, violents, barrejant-se dins un món cosmopolita en què conviuen influències de l' art brut amb les del còmic i en menor mesura les dels coetanis americans K Haring, Basquiat, el grafit Sense donar importància al suport…
Wilfried Martens

Wilfried Martens
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Doctor en dret per la Universitat de Lovaina 1960, fou membre del Tribunal d’Apellacions Afiliat al Partit Socialcristià CVP, en 1972-79 en fou president Formà part de l’equip de Leo Tindemans per a les relacions amb la CEE 1968-71 i fou diputat en 1974-79 Fou primer ministre en els diversos governs de coalició encapçalats pels democratacristians entre el 1979 i el 1992, i senador des d’aquest any fins al 1994 Tot i que en la seva joventut organitzà manifestacions pels drets dels flamencs, com a cap de govern la seva política se centrà a evitar la disgregació de l’Estat, objectiu que…
Junta de Museus de Barcelona
Museologia
Organisme creat a Barcelona el 1907 per a unificar els esforços de la diputació, l’ajuntament i les entitats culturals i reunir sota la seva direcció tots els museus barcelonins.
Succeí la Junta Mixta de Museus i Belles Arts, formada el 1901 a conseqüència de l’entrada a l’ajuntament de regidors catalanistes El 1931 fou reorganitzada i començà a publicar un Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona , que entre altres finalitats tenia la de donar compte públic de les activitats de la Junta Pel juliol del 1936 fou convertida en Comissaria General de Museus, amb jurisdicció sobre tot Catalunya Fou restaurada a la postguerra 1946, amb una nova formulació dels seus estatuts 1954, que limità en part les seves atribucions museu Ha estat presidida, entre altres, per Josep…
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i qualsevol altra part de l’oració capgirar,…
Museu Monogràfic d’Empúries
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Museu situat dins del jaciment arqueològic d’Empúries.
Creat el 1932, no fou fins el 1990 que, integrat dins del Museu d’Arqueologia de Catalunya , rebé un impuls decisiu amb la represa de les excavacions arqueològiques El 1992 hom inaugurà la remodelació del museu Es conserven alguns dels objectes descoberts durant les excavacions i la sala monogràfica de l’Esculapi d’Empúries L’any 2008 se celebrà el centenari de l’acte de recuperació institucional i l’inici de les excavacions oficials a Empúries, que es commemorà amb gran solemnitat i transcendència, sobretot perquè comportà el retorn de l’estàtua del déu grec de la Medicina, Asclepi coneguda…
programa Diversitas
Programa de recerca científica d’abast internacional, establert el 1991 per afrontar qüestions científiques plantejades per la pèrdua de biodiversitat a escala global.
Fundat per la UNESCO, el Comitè Científic per als Problemes del Medi Ambient SCOPE i la Unió Internacional de Ciències Biològiques IUBS, el 1996 s’hi uniren dos nous patrocinadors, el Consell Internacional per a la Ciència ICSU i la Unió Internacional de Societats Microbiològiques IUMS El 2001 començà la segona fase del programa, de la qual en resultà un pla científic publicat el 2002 que assenyalava tres àrees de treball descobrir la biodiversitat i predir-ne els canvis, estimar l’impacte dels canvis de biodiversitat en el funcionament dels l’ecosistemes i desenvolupar la ciència de la…
èczema
Patologia humana
Malaltia de la pell produïda per diverses causes, tant d’origen extern com intern.
Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en tres estadis…
suïcidi
Psicologia
Sociologia
Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.
Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances i pot ésser àdhuc sols aparent per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat així mateix, sembla menys freqüent en famílies…
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…
salpàs
Folklore
Cristianisme
Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l’aigua…