Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
Sant Romà de Llabià (Fontanilles)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent Es tracta d’una construcció tardana F Tur L’església parroquial de Sant Romà destaca al bell mig del poble de Llabià, al punt més alt del seu reduït nucli habitat L’emplaçament del poblet en un pujol envoltat gairebé del tot per la plana motiva que —malgrat la seva escassa elevació— des de l’indret hom domini amplis panorames sobre una gran part de la comarca Als peus del turó, vers el sud-oest, hi ha la conca del desaparegut estany d’Ullastret, convertit en conreus, dels quals emergeix el puig de Sant Andreu, on hi ha les…
Sant Esteve d’Erinyà (el Pont de Claverol)
Art romànic
L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve El terme de la parròquia comprenia, segons el document…
La transició democràtica. 1971-1979
La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…
Sant Julià de Ceuró (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, erigida dalt el turó, des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat A l’extrem occidental del terme municipal de Castellar de la Ribera, dalt la carena a mà esquerra de la ribera Salada, es retalla la silueta de Sant Julià Mapa 291M781 Situació 31TCG654535 A mà esquerra del punt quilomètric 15 de la carretera de Solsona a Basella es troba la Gravera, tocant el riu, que cal travessar per seguir una pista que en 1,400 km arriba a l’església parroquial de Sant Julià, on se celebra culte normalment A casa Sabartés, que és allà mateix, en…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
El primer codi marítim (1282-1829) i el primer banc públic (1401)
El comerç –fonamentalment marítim– fou decisiu per a una societat amb pocs recursos naturals per a explotar, però amb un gran dinamisme intern El món modern no podria funcionar sense la tutela que exerceixen els bancs públics –d’una ciutat estat, d’un estat nació o d’una federació d’estats– sobre l’activitat d’intermediació financera privada Si el món modern comença amb el Renaixement, els primers bancs públics són a la vora de la Mediterrània Les bases del comerç El comerç es basava en la producció d’uns béns que es podien exportar, la construcció de naus en unes fàbriques conegudes com “…
Sant Sadurní de Targasona
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, mutilada i allargada al segle XVIII pel sector de llevant ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sadurní és situada al barri de ponent del poble de Targasona, que se situa a banda i banda del riu de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 1° 59’ 42” E Targasona és a 15 km de la Guingueta d’Ix, tot seguint la carretera D-618 que es dirigeix a Font-romeu RMAE Història La parròquia de Targasona és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que sembla que fou redactat, en realitat, a…
Literatura i política
La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…
Recerques
Historiografia catalana
Revista catalana de recerca històrica, fundada el 1970, editada a Barcelona, de periodicitat anual, semestral o trimestral, segons les èpoques, i amb el subtítol Història, Economia, Cultura.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa sorgí d’un grup de joves professors universitaris, amb un inequívoc compromís cívic i polític en la Catalunya dels darrers anys del franquisme Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes Aquests cercaren, però, el suport d’altres estudiosos, com Jordi Rubió i Balaguer, collaborador en el primer número de la revista, i que representava, de fet, l’enllaç amb una tradició historiogràfica catalana estroncada per la repressió franquista Destacà també la contribució de Pierre Vilar, que, a més de collaborar regularment en els…