Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
Santa Maria de la Serra (Farrera)
Art romànic
Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…
Santa Creu de la Plana (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme F Junyent-A Mazcuñan Petita esglesiola situada a la banda sudoccidental del terme i que s’aixeca a l’extrem nord-est de la vall de Sant Joan d’Oló, vora el mas de la Plana Long 2°00’39” - Lat 41°51’00” Per a anar-hi cal dirigir-se a Artés, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a Avinyó Poc després d’haver passat Horta d’Avinyó i pocs metres més enllà del quilòmetre 48, hi ha, a mà dreta, una pista forestal en bon estat que, passant per Sant Joan d’Oló, porta a la capella, perfectament visible des del…
Santa Maria d’Orellà
Art romànic
Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…
Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…
Santa Madgalena dels Arquells (Oliola)
Art romànic
Situació Façana meridional de l’església, en procés de restauració ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és al costat del mas dels Arquells, que és situat a 100 m de la carretera d’Agramunt a Coscó, passant per les Puelles, perfectament visible JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG462298 Història Fins a l’actualitat, l’única notícia que es coneix d’aquesta església en època medieval data del 19 de març de 1141, quan el bisbe Pere Berenguer d’Urgell, poc abans de la seva mort, va fer un important llegat d’esglésies i castells a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a…
Sant Silvestre de Serralta (Oliola)
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest petit temple rural ECSA - JA Adell L’església de Sant Silvestre es troba isolada enmig d’uns camps de blat, prop del mas d’en Pla, a l’altiplà que domina la vall del Segre, a l’est de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG529440 Per anar-hi des de Ponts, cal prendre el camí que porta a la canònica de Sant Pere, degudament senyalitzat Abans d’arribar-hi es troba una cruïlla, d’on surt una pista en direcció N que cal agafar Aquesta pista queda tallada per la variant de la carretera C-1313, que s’ha de travessar, seguint per la pista uns 2 km més, fins a…
Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…
Torrota de Cal Pasteres (Subirats)
Art romànic
Situació Aspecte de la torre, construïda amb encofrat i tàpia, que s’ha confós sovint amb un columbari romà ECSA - J Bolòs Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d’Anoia, per sobre del veïnat de la Torre Ramona Mapa 35-16419 Situació 31TDF015860 Des de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, anem a la Torre Ramona Hem d’agafar el camí que passa per darrere de l’absis de l’església i continuar fins a unes feixes que hi ha sota la muntanya del castell de Subirats La torre és a prop d’un dipòsit d’aigua, una mica dins del…
Castell de Vallespinosa (Pontils)
Art romànic
Situació Base de la torre que corona el recinte del castell ECSA - EECG Situat damunt d’un petit turó, a l’entrada d’un congost del torrent de Coma de Vaca o de Vallespinosa, afluent per la dreta del Gaià Resta damunt del poble i de l’església de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Des de la carretera comarcal C-241, que va de Santa Coloma de Queralt a Sarral i Montblanc, surt a mà esquerra la carretera local TV-2015, que porta a Vallespinosa Des de la part alta d’aquesta població o bé des d’un camí que surt, a la dreta, a l’entrada del poble, podem enfilar-nos, en pocs minuts,…
Castell de Belltall (Passanant)
Art romànic
A la banda sud-occidental del terme hi ha el poble de Belltall, situat a la part més meridional dels Comalats Una de les primeres referències documentals del castell de Belltall data de l’any 1079 o 1080, en l’escriptura de donació que el comte Ramon Berenguer II feu a Bernat Amat de la quadra de Poal, situada en el terme del castell de Forès, on es menciona, entre les afrontacions territorials de l’esmentada quadra, el castri de Belltall També, el mateix any 1079, hi ha notícia que Hug Dalmau de Cervera i la seva esposa Adalèn cediren al matrimoni format per Mir Oromir i…