Situació
Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera a primer terme.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Petita esglesiola situada a la banda sudoccidental del terme i que s’aixeca a l’extrem nord-est de la vall de Sant Joan d’Oló, vora el mas de la Plana. Long. 2°00’39” - Lat. 41°51’00”.
Per a anar-hi cal dirigir-se a Artés, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a Avinyó. Poc després d’haver passat Horta d’Avinyó i pocs metres més enllà del quilòmetre 48, hi ha, a mà dreta, una pista forestal en bon estat que, passant per Sant Joan d’Oló, porta a la capella, perfectament visible des del camí estant. El recorregut, des del trencall d’Horta d’Avinyó fins a l’església, és d’uns 5 quilòmetres aproximadament. La clau és al mas de la Plana, proper a la capella.
El camí abans esmentat arriba fins a Santa Maria d’Oló. Per tant, si hom vol anar-hi des d’aquesta població, només cal agafar la mateixa pista en sentit contrari (uns 4 quilòmetres). (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oló, i de la parròquia de Sant Joan. No tingué altra funció que la de capella rural de la parròquia de Sant Joan.
L’església apareix esmentada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d’Oló, i el 1166 es documenta una sagrera de Santa Creu que ha de correspondre’s amb aquesta església, encara que actualment aquesta només es trobi envoltada de camps de conreu.
Altres dades històriques daten de l’any 1175, quan els nobles Pere d’Oló i la seva muller Dolça, senyors del terme, li feren un primer llegat pietós en el seu testament.
També se’n fa esment, segons consta en l’arxiu de Sant Joan d’Oló, el 1413. Gairebé un segle més tard, l’any 1512, i en el mateix arxiu, hi ha una notícia de la seva ubicació en una delimitació de terres del mas la Plana. També durant el segle XV surt esmentada una família cognomenada de Santa Creu, que devia tenir el seu mas prop de la capella.
La seva decadència començà quan entre els anys 1629 i 1639 s’edificà una nova església parroquial de Sant Joan a la Plana, molt a prop de la de Santa Creu, i el 1643 es traslladà el Santíssim, retaules i utensilis per bastir la nova parròquia. El 1936 fou profanada i quedà sense culte. L’edifici no sofrí greus modificacions al llarg del temps i estructuralment es conserva intacte. Actualment continua sense culte, i es fa servir com a paller. Malgrat l’abandó que sofreix l’edifici es troba en bon estat de conservació. (ABC-FJM-AMB)
Església
Planta de l’església, que consta d’una nau, els murs de la qual s’obren vers llevant, indret on hi ha un absis semicircular.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Es tracta d’una bonica església romànica erigida el segle XII de manera senzilla i austera, però que alhora presenta formes elegants i ben proporcionades. La seva planta es dreça amb una nau coberta amb volta de canó de mig punt rematada, vers llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Tant l’absis com la resta dels murs són llisos, sense cap mena d’ornamentació. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt adovellat, que fou tapiada quan l’església fou reformada. Al capdavall del mur de migdia s’obre una finestra que és coberta amb un arc de mig punt i que ha estat oberta amb doble entalladura.
La porta, emmarcada per dovelles, és situada al mur de ponent, al cim del qual s’alça un airós campanar d’espadanya d’una obertura, rematada amb un arc de mig punt. En aquest mateix mur encara hi ha una altra finestra en forma de creu llatina oberta sota el campanar. El mur que tanca el rectangle de la nau a llevant i que corona l’arc triomfal del presbiteri sobresurt per damunt dels altres i és més alt que el nivell de la teulada, que és de doble vessant. Del seu cimal emergeix una petita creu de pedra, que esdevé un dels pocs elements decoratius que hom pot observar en aquesta capella.
Durant el segle XVII, o bé a inicis del XVIII, aquesta esglesiola fou transformada, bo i recobrint el seus paraments amb argamassa i cegant la finestra absidal, alhora que es reforçava el mur frontal per mitjà d’un contrafort adossat a l’extrem del mur de migjorn. Malgrat que l’interior de la capella és revestit amb guix, és perfectament visible la volta de canó de mig punt que abrigalla el temple i l’arc d’obertura de l’absis, el qual és precedit per un simple ressalt que fa la gradació amb la nau.
La disposició, forma i mides dels carreus que conformen l’edifici, pel fet d’haver estat recoberts posteriorment amb guix i argamassa, són difícils de precisar; amb tot, l’aparell, on és visible, ha estat fet amb blocs de pedra ben ordenats i disposats a trencajunt.
L’estat de conservació de la capella és bo. Amb tot, al mur de ponent hi ha una esquerda que el solca de dalt a baix, la qual cosa, però, és contrarestada pel contrafort situat a l’extrem del mur de migjorn. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Creu de la Plana, de Sant Joan d’Oló, a “Full Diocesà”, núm. 3223, Vic 21 de gener de 1973.