Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
Kosovo 2013
Estat
La representant de la Unió Europea Catherine Ashton amb el primer ministre kosovar, Ivica Dačić, i el primer ministre serbi, Hashim Thaçi, al mes de maig, en una trobada per a iniciar la normalització de les relacions entre els dos països © European External Action Sevice Al mes d’octubre la Comissió Europea va emetre un nou informe en què exposava els esforços realitzats pel Govern de Kosovo durant aquest any, i recomanava fer reformes més profundes en l’àmbit de la justícia i l’Administració pública, la defensa de les minories i lleis fonamentals, així com diversos aspectes de l’agricultura…
Txèquia 2012
Estat
Com a la resta de països de la Unió Europea, la crisi econòmica i les polítiques d'austeritat imposades a la pràctica totalitat dels països del seu entorn van colpejar amb força l'economia txeca va continuar en recessió tot l'any i l'atur va augmentar fins prop del 9%, xifra molt allunyada de la d'altres països del seu entorn i de la resta de la UE El Govern del primer ministre Petr Nečas va continuar amb el seu pla d'austeritat, que va portar a un nou augment dels impostos per a reduir el deute públic, el qual va continuar essent l'objectiu principal del Govern amb la previsió d'acabar l'any…
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic
Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura
Fotografia
Associació creada el 2008 en el si de la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu d’establir col·laboració entre les institucions que gestionen el patrimoni natural i els professionals de la fotografia de la natura.
S'interessa igualment per la divulgació de la professió de fotògraf de la natura i vol incidir perquè la pràctica d’aquesta disciplina es faci de la manera més respectuosa possible, tant entre els professionals com entre els afeccionats
Unión del Pueblo Español
Partit polític
Associació política fundada al juliol de 1975 a Madrid per alts càrrecs del Movimiento i del sindicat vertical i encapçalada inicialment per Adolfo Suárez i José Solís Ruiz. Defensà la continuïtat de les institucions franquistes amb una adequació democràtica que no suposés una ruptura.
Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, Joan Antoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP i concorregué a les…
Grup de Recerques de les Terres de Ponent
Historiografia catalana
Institució cultural fundada el 1975 com a Grup d’Intercanvis de Recerques de les Terres de Ponent, a Bellpuig, per mossèn Joan Camps i Tomàs, vicari de la parròquia de Bellpuig i erudit local, que de seguida entrà en contacte amb altres institucions locals comarcals.
La fundació del Grup amb el nom definitiu es feu a Verdú el 1976 i, posteriorment, la seu se situà a l’arxiu comarcal de Tàrrega Concentrà des dels inicis gran part dels seus esforços en la reunió d’estudiosos en grups de treball En aquest sentit es creà una comissió que es reunia periòdicament els seus membres eren d’Agramunt, de Bellpuig, de Cervera, de Guimerà, d’Artesa de Lleida, de Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega i de Verdú Amb el temps, els membres i les poblacions representades s’anaren multiplicant i el 1981 foren proposats els estatuts de l’entitat Les activitats del grup, que es…
La Renaixença
Els Jocs Florals al Saló de Cent, Barcelona, “El Museo Universal”, Madrid, 23-5-1868 BC / RM La Renaixença fou el moviment vuitcentista català de més àmplia implantació i influència sociocultural, especialment important en el camp literari, que es proposà en primer lloc de promoure l’ús poètic i, més limitadament, l’ús literari i culte en general de la llengua catalana en segon lloc, es proposà també de redescobrir i definir les altres característiques, diferents de la llengua, d’identificació de Catalunya com a país amb personalitat pròpia i diferenciada Aquest moviment, originat al si de la…
Una minoria perseguida: els gitanos
Gitanos, Comedia Aurelia , JTimoneda, València, 1564, coll part MG El document més antic conservat que fa referència a la presència de gitanos als Països Catalans data de l’any 1415 Es tracta d’un permís de pas guiatge concedit a Perpinyà pel futur Alfons IV de Catalunya, el Magnànim, a benefici d’un tal Tomàs de Sabba, que es dirigia com a pelegrí cap a Santiago de Compostella Anys després, a Barcelona, el 1447, el rei atorgà diversos salconduits als caps d’una nombrosa caravana procedent d’Europa Els titulars d’aquests es deien don Tomàs, don Martí, don Andreu i don Pere, i tots ells es…
Les dones en la política franquista

La Delegada Provincial de la Sección Femenina, M.Tey, i la Delegada Nacional, P. Primo de Rivera, en una missa al Bruc, C. Pérez de Rozas, 28-2-1960.
AF/AHC
El tractament que el règim franquista feu de la dona com a subjecte social i polític sempre va romandre inspirat per l’integrisme catòlic, que bastí un discurs ideològic que reduïa el paper de la dona en societat al de la vida privada —primer com a filla sotmesa al pare i després com a esposa i mare sotmesa al marit— Però l’instrument fonamental de què disposaren les instàncies oficials per a fer una política adreçada a la dona, la Sección Femenina de FET-JONS, sempre va tenir un espai per a la contradicció Les portadores oficials d’aquest discurs resultaven ambiguament laïcitzants per la…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…