Resultats de la cerca
Es mostren 3169 resultats
Fortificació de les Illes (Morellàs i les Illes)
Situació Sagetera oberta al mur de tramuntana d’aquesta arruïnada construcció defensiva, emmarcada per quatre lloses de pedra ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castellot o edifici fortificat són afegides a llevant de l’església de Santa Maria de les Illes, la qual també té elements defensius sobre els murs Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 20″ N - Long 2° 47′ 15″ E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per a l’església EBP Història No sembla que s’hagi publicat cap notícia concreta sobre l’existència d’un castell o fortalesa a les Illes, però les seves restes…
Castell de Cortsaví
Situació Vista aèria de la plataforma rocosa que centra la població actual, on s’aixecava l’antic castell, del qual resta només el mur perimetral Al fons hom pot veure l’anomenada torre de Cortsaví ECSA - Camara JP Joffre Les ruïnes del castell de Cortsaví són situades damunt una plataforma rocosa, de parets abruptes, sota la qual s’estén el poble del mateix nom Als vestigis del castell tan sols s’hi pot accedir des de les cases que són més properes, vora les quals, al costat de llevant, hi ha l’església parroquial de Sant Jaume Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34′ 50″ E Al…
c

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…
Sant Llorenç de Fontcalçada (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la part meridional de Sant Llorenç de Fontcalçada L’edifici té vestigis d’època preromànica J M Masagué La capella de Sant Llorenç és situada a l’extrem nord-oest del terme de Sant Cugat prop del de Rubí, en un terreny planer i al costat de la masia restaurant de Ca n’Ametller A poca distància passen l’autopista A-7 i la via dels Ferrocarrils de la Generalitat que uneix Barcelona amb Terrassa Mapa 36-16420 Situació 31TDF208926 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 15,450 de la carretera que va de Sant Cugat a Rubí carretera de Gràcia a Manresa, d’on parteix el camí…
Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…
Sant Martí de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Angle nord-est del recinte murat que conté, al nivell superior, les restes de l’església de Sant Martí ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Sant Martí es troben dins el conjunt, totalment en ruïnes, del castell de Castelló de Meià, situat al cim d’un esperó rocallós que domina el coll del serrat que separa la vall d’Ariet de la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història Encara que hi ha notícies contradictòries, aquesta església degué ser la parroquial del terme del castell…
Casa forta el mas del Rei (Áger)
Art romànic
Situació Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres ECSA - J Bolòs Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre Mapa 32-13327 Situació 31TCG118466 De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà A 2 km des…
Cisma d’Orient
Ruptura entre el cristianisme llatí i el cristianisme bizantí al segle XI.
El terme, en pura crítica històrica, és inadequat, i hom el manté per rutina En efecte, la separació de l’Orient i l’Occident cristians fou un procés lent, complicat i continu que abastà des del segle IV al XV Els incidents del segle XI representaren un dels moments principals del distanciament progressiu entre el papat i el patriarcat de Constantinoble De fet, els historiadors bizantins desconeixen el “cisma” i donen poca importància als esdeveniments del 1054 Les divergències entre els mons eclesiàstics llatí i grec, patents ja al segle III, s’aguditzaren a partir de la…
Algues continentals introduïdes o invasores
Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5…
Origen i evolució dels grans grups d’amfibis
Origen i desenvolupament dels grans grups d’amfibis al llarg dels diversos períodes geològics segons Goin, Goin i Zug 1978 La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber La fragilitat dels ossos dels amfibis té com a conseqüència l’existència de poques restes fòssils Els punts més importants en la investigació sobre l’origen del grup rauen en el problema de la sortida de l’aigua i de les causes que la produïren, cosa que probablement mai no es resoldrà de manera completa Malgrat les poques coses que es coneixen…