Situació
Vista aèria de la plataforma rocosa que centra la població actual, on s’aixecava l’antic castell, del qual resta només el mur perimetral. Al fons hom pot veure l’anomenada torre de Cortsaví.
ECSA - Camara J.P. Joffre
Les ruïnes del castell de Cortsaví són situades damunt una plataforma rocosa, de parets abruptes, sota la qual s’estén el poble del mateix nom. Als vestigis del castell tan sols s’hi pot accedir des de les cases que són més properes, vora les quals, al costat de llevant, hi ha l’església parroquial de Sant Jaume.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 28′ 2″ N - Long. 2° 34′ 50″ E.
Al poble de Cortsaví s’hi arriba per la carretera D-43 que s’agafa en un trencall a mà dreta de la D-115, just a la sortida de la vila d’Arles en direcció a Prats de Molló i la Presta. Des d’Arles a Cortsaví hi ha 6 km. (EBP-JBH)
Història
El lloc de Cortsaví és esmentat en la documentació des del segle XI; així l’any 1007 es fa menció del feo de Cort Savino, i pocs anys després, en el testament del comte de Besalú, Bernat I Tallaferro, atorgat l’any 1020, s’esmenta el fevum de Corsavino, el qual fou llegat pel mencionat comte a un tal Oriol. Aquest personatge fou, probablement, el primer senyor de Cortsaví; el succeïren Matfred I i després Ramon I Bracads, que morí vers l’any 1119 i tingué un important paper al Vallespir en temps dels comtes Bernat II i Bernat III de Besalú.
Els Cortsaví i Els Serrallonga.
PP-AFE
Els Cortsaví foren amb tota probabilitat senyors del castell del mateix nom, si més no com a feudataris dels comtes de Besalú. El castell és esmentat a mitjan segle XII, concretament l’any 1158, en l’acta de consagració del temple de Sant Martí de Cortsaví, en la qual s’indica que l’església de Sant Jaume construïda juxta castrum Curte Savini havia d’ésser subjecta a la de Sant Martí. A la darreria d’aquesta centúria, l’any 1194, és citat de bell nou el castrum de Corsavino.
A partir dels fills de Bernat I, senyor de Cortsaví, el llinatge es dividí en dues branques, dites l’una de Serrallonga i l’altra de Cortsaví, les quals tornaren a unir-se després del 1211 pel matrimoni d’Ermessenda de Cortsaví i el seu cosí Bernat Hug I de Serrallonga. A la mort, sense descendència, de llur net Arnau de Cortsaví, la senyoria recaigué vers el 1325 en el seu nebot Bernat de So, fill de la seva germana Gueraua. Aquest Bernat de So bescanvià vers l’any 1335 la dita “baronia de Cortsaví” (que comprenia l’indret de la Bastida i el delme de Prats de Molló), amb el rei de Mallorca Jaume III, per les senyories de Calce i Millars. Cortsaví restà un temps sota el domini reial; és durant aquest període que un altre document, datat el 1340, consigna de bell nou un esment al castell de Cortsaví, quan el rei Jaume assignà a la capella de Sant Jaume, construïda in castri nostri de Corsavino, tota la part dels delmes que percebia dins el terme de l’esmentada fortalesa i també dins la baronia de Cortsaví.
A mitjan segle XVII, Francesc Joan d’Orís consta com a possessor de “la batllia i del territori de Cortsaví”, que li foren confiscats, entre d’altres béns, pel rei Lluís XIV el 1653. Vers mitjan segle XVIII, la senyoria de Cortsaví era detinguda pels bisbes d’Elna, alhora abats d’Arles.
Cal dir per acabar que el poble de Cortsaví és el típic cas d’agrupament de població que mudà el seu estatge inicial; arredossat primer a l’entorn de l’església de Sant Martí, posteriorment la població es traslladà al voltant del castell i de l’església castellera dedicada a Sant Jaume. (PP)
Castell
Detall d’un dels sectors de la muralla perimetral, que coronava el rectangle de la penya on s’alçava el castell.
ECSA - A. Roura
Al cim del penyal i darrere de les cases que l’envolten, a l’alt marge rocós natural i en part retallat, es manté la muralla perimetral del castell que creava una planta irregular, aproximadament formant rectangle seguint la configuració dels caires de la penya. Sobretot als costats de tramuntana i de llevant queda en una alçada força regular, d’uns 4 m, i a la part superior es veu un rengle d’espitlleres llargues, fetes amb carreus petits. El mur continua per un tram de ponent i també a migdia, si bé més baix. La construcció és de blocs de pedra trencats amb morter, que forma un aparell una mica regular.
A l’ampli espai superior del planell d’intramurs, no es veuen vestigis clars de les construccions. Potser la fortalesa fou destruïda expressament al final del segle XVII, com d’altres properes a la frontera, després del tractat dels Pirineus.
En aquest planell sembla evident que existeix una sedimentació important de terres i enderrocs. D’antuvi, l’excavació del lloc sembla tenir grans possibilitats per descobrir-hi elements del castell avui del tot soterrats, com ha passat, per exemple, al castell de Rià, al Conflent o, en una altra dimensió, al castell de Mataplana (Ripollès).
Pel tipus de sageteres i l’aparell amb tendència al carreuó, la muralla —únic sector de construcció observable avui—, podria datar del segle XI o de la primera meitat del segle XII. (JBH)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CCCCXXIX, cols. 1324-1325
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10
- Ponsich, 1980b, pàg. 78