Resultats de la cerca
Es mostren 1770 resultats
Sant Andreu de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de tramuntana on s’aprecia l’aparell fet de carreus, únic vestigi de l’edifici d’època romànica ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al fossar de la Manresana, molt a prop de la imposant torre del castell FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé i passà a dependre de la parròquia dels Prats de Rei com a sufragània Depengué del priorat de Santa Anna de Barcelona de l’ordre del Sant Sepulcre per donació del…
L’Opus Dei
A Catalunya, els membres de l’Opus Dei han reproduït l’estructura jeràrquica piramidal que ha caracteritzat aquesta organització des del seu naixement i que l’ha convertit en una sòlida estructura d’influència i poder L’oficina d’informació de l’Opus Dei a Barcelona estima en 10 000 el nombre de persones que reben assistència espiritual a través de l’Obra, encara que assegura que només 6 000 d’aquestes són membres reals, la gran majoria supernumeraris, una de les tres categories en què es classifiquen els laics que formen part de l’organització A tot Catalunya existeixen també uns cinquanta…
Santa Maria de Rubió
Art gòtic
Escut dels Castellolí sobre el portal principal ECSA - GSerra Tal com s’exposa en la introducció general d’aquest apartat, la diòcesi de Vic, molt afectada pel despoblament dels segles XIV i XV i per les guerres remences, està pràcticament mancada de gòtic rural L’etapa d’esplendor o enfortiment del feudalisme, amb el notable augment de població rural que es va produir al llarg dels segles XI al XIII, va fer que es renovessin en aquells temps, els d’esplendor de l’art romànic, gairebé totes les esglésies rurals del país i de les viles i ciutats Al camp, l’esmentat despoblament del final de l’…
Banc d'Expansió Industrial (Exbank) (1975-1981)
La constitució La Banca Mas Sardà, com altres bancs comercials, també intentà crear el seu propi banc industrial o de negocis Ho féu tard i quan aquesta figura començava a difuminar-se per l’acció legislativa, que apropà les distintes modalitats financeres, i per la crisi industrial, més present a Europa que a Espanya en un primer moment Però no ho féu com a Banca Mas Sardà, sinó a través d’uns quants dels seus accionistes i empresaris més representatius, que hi prengueren una participació Els components del primer Consell d’Administració 1975 del Banc d’Expansió Industrial foren President –…
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
Castell de Riner
Art romànic
Situació Una vista de conjunt del castell, amb una estratègica situació, tal com era costum en l’època, en què fou emplaçat L Prat El castell de Riner, construït vora un petit replà, és situat a mig vessant, sobre la riera de Cardona o riu Negre i al costat d’una zona de camps Mapa 330M781 Situació 31TCG811446 Des de la carretera que va de Solsona a Cardona, al punt quilomètric 45,900, poc abans d’arribar al veïnat d’Hortoneda, surt una pista que porta fins a Oliva i després va cap a Teixidor i a Riner tot plegat són uns 5 km JBM Història El lloc de Riner és documentat l’any 997, quan Ató i…
Sant Salvador de Concabella (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Façana de migjorn, on s’obre la portada romànica d’accés al temple ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és situada dins el nucli de població de Concabella, que és a la riba dreta del Sió, a la seva confluència amb el torrent que baixa de Torrefeta i Bellvei Mapa 34-14 361 Situació 31TCG534239 S’arriba a Concabella des de Tàrrega per la carretera L-310 que mena a Guissona Uns 5,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, en un encreuament de carreteres, hom veu a mà dreta el nucli de Concabella També s’hi pot anar des de Cervera per Tarroja de Segarra…
Castell d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Torre i bestorre que configuren la façana meridional del castell, situat sobre el petit turó que corona el poble d’Aguiló ECSA - EECG Castell situat al cim d’un turó, al vessant del qual hi ha el poble d’Aguiló Des del turó hi ha una bona panoràmica de tot l’entorn de l’Alta Segarra Actualment, una part del cimal és ocupat per un repetidor Mapa 34-15390 Situació 31TCG683016 És al costat de la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada, a dos quilòmetres de la primera població S’hi pot arribar fàcilment des de la part alta del poble JBM Història La…
Cervià de les Garrigues

Cervià de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…