Resultats de la cerca

Sorgit del Club Esportiu Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, passà després al Futbol Club Barcelona, on jugà a l’equip filial durant tres temporades 1989, 1990, 1991 Davanter, debutà en el primer equip a la Lliga al febrer del 1990, i en la temporada següent jugà 7 partits més Fou cedit al Mallorca 1992, i després a l’Albacete 1993 L’estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, on jugà set temporades, en què disputà 149 partits a primera divisió i marcà 30 gols Posteriorment, s’incorporà al Salamanca 2001 i el Gimnàstic, on jugà les darreres temporades de la seva carrera 2001-08 i amb el qual…

Receptor iniciat al Club de Beisbol Siemens, destacà al cap de poc al Picadero Jockey Club, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1963, 1968, dues Lligues estatals 1962, 1964, vuit Campionats de Catalunya i dues Copes del Mediterrani L’any 1975, després de la desaparició del Picadero JC, fundà el Club Catalunya de Beisbol, on fou jugador i entrenador Guanyà la Copa del Rei 1977 i dos Campionats d’Europa de clubs B Més endavant fou jugador entrenador al CBS Cinc Roses de Sant Boi Es retirà l’any 1982, però el 1987 reaparegué com a entrenador del CB Viladecans, que aconseguí la…

S’inicià al Collegi Immaculada Concepció CIC d’Argentona, en què guanyà la Copa d’Espanya 1957, 1958 i els jocs de la FISEC 1961 La temporada 1958-59 guanyà el Campionat de Catalunya 1960 La reestructuració del basquetbol femení en l’àmbit estatal portà el CIC a disputar la Lliga de segona divisió la temporada 1964-65, en què assolí l’ascens a primera La inviabilitat econòmica, però, provocà que la majoria de les jugadores s’incorporessin al CD Mataró, que es quedà amb la plaça del CIC a la màxima categoria Jugà amb el Mataró 1965-77, amb el qual obtingué tres títols de Lliga 1972, 1973, 1974…

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…

S’inicià a l’Olímpic la Garriga i també jugà al Granollers i a l’equip amateur del FC Barcelona Tot seguit passà a segona divisió amb la UE Figueres 1990-92, el Rayo Vallecano 1992-93 i el RCD Espanyol 1993-94, amb el qual es proclamà el porter menys golejat de la categoria Ascendí a primera Jugà a l’Espanyol fins a l’edició 1998-99, fou capità de l’equip i la temporada 1997-98 obtingué el Trofeu Zamora Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2002, amb el qual perdé la final de Copa 2000, i amb l’Elx 2002-03 Finalitzà la carrera de nou a l’Espanyol 2003-04, la porteria del qual…

Destacà com a nedadora al Club Natació Montjuïc, a partir del 1992, amb Jordi Murio d’entrenador Començà la pràctica del triatló el 1999 al mateix club, a les ordres de Jordi Pérez, i aquell any ja disputà el Campionat d’Europa Posteriorment fou entrenada per Moisès, Ivo, Rioseco i Alfonso Al seu palmarès destaquen un Campionat del Món d’aquatló 2000, un Campionat del Mon de triatló sub-23, una medalla de bronze en el Campionat del Món 2000 i una altra al Campionat d’Europa 2004 de triatló en categoria absoluta, així com vuit podis en proves de la Copa del Món També fou campiona…

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, on feu d’aplegapilotes i d’ajudant dels entrenadors El 1952 passà a ser entrenador del Club Esportiu Hispano Francès L’any 1956 entrà a l’equip d’alta competició del Club Tennis Barcino, primer com a ajudant de direcció i posteriorment com a professor El 1962 tornà a entrenar el RCPB fins que el 1965 retornà al Barcino Fou director de la seva escola de tennis entre el 1979 i el 1997 exceptuant uns anys a la dècada de 1980 que ho fou Lluís Bruguera La seva condició d’entrenador professional el limità a competir en tornejos no amateurs Guanyà, les…

Debutà en els campionats del Frente de Juventudes 1948, però desenvolupà la major part de la seva vida atlètica al Futbol Club Barcelona Fou un dels millor corredors d’obstacles de la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta Guanyà vuit vegades el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles 1956-62, 1964 i dels 5000 m 1961 En els Campionats de Catalunya guanyà cinc vegades els 3000 m obstacles 1957, 1959, 1960, 1962, 1964, dues els 1500 m 1958, 1959 i una els 5000 m 1961 Fou el primer atleta espanyol que baixà dels 9 min en els 3000 m obstacles 856,2 min en els…

La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…

Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment…