Resultats de la cerca
Es mostren 15964 resultats
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la tercera part del…
Sant Miquel del Mont (Ridaura)
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental J M Melció Aquesta església es troba al cim d’una serra del mateix nom, continuadora, vers llevant, de la serra del puig Estela, que separa les valls de Ridaura i de Bianya, vora el coll de Bastons, en un indret que presideix les valls nord-occidentals de la comarca d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG544721 Hom hi pot arribar, amb uns 30 minuts, des de Sant Andreu del Coll, per un corriol que puja en direcció a ponent fins al cim de la serra, on hi ha l’església JVV Història Al capdamunt de la serra de Sant Miquel del Mont s’…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…
, ,
Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Art
Historiografia
Museologia
Museòleg, historiador i crític d’art.
Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…
,
música de Madrid
Música
Música desenvolupada a Madrid (Espanya).
Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…
Jordi Cervelló i Garriga

Jordi Cervelló i Garriga
© Fototeca.cat
Música
Compositor, violinista i pedagog.
Formació Fill de Josep Cervelló , s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment 1948-52 feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats , i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb JM Roma…
,
Lluís Domènech i Montaner

Lluis Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Arquitectura
Historiografia
Política
Arquitecte, historiador i polític.
Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…
, , ,
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
Debats
Historiografia catalana
Revista trimestral apareguda el 1982 a València sota els auspicis de la Institució Alfons el Magnànim (integrada el 1985 a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació) de la Diputació de València, que havia començat feia poc un ambiciós projecte de renovació, amb importants projectes editorials, arran de l’arribada dels polítics socialistes als càrrecs institucionals.
Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…
mezzosoprano
Música
Varietat de veu femenina més greu que la de soprano i més aguda que la de contralt, amb una extensió aproximada del la2 al sol4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
La seva forma abreviada, mezzo, és utilitzada amb molta freqüència Es poden distingir diferents tipus de veu de mezzosoprano la mezzo coloratura , veu lleugera i brillant amb molta facilitat per a les agilitats en tota l’extensió de la veu com per exemple Marcellina en Les noces de Fígaro i Sextus en La clemenza di Tito , de WA Mozart, i la majoria de papers rossinians, com Rosina en El barber de Sevilla i Angelina en La Cenerentola la mezzo dramàtica, veu d’una especial força i resistència i amb un registre agut molt rotund Amneris en Aïda i Èboli en Don Carlos , ambdues de G Verdi, i Die…