Resultats de la cerca
Es mostren 16593 resultats
mort
Art
Representació plàstica de la mort.
Aquest tema és molt corrent en l’art cristià En l’art paleocristià existeixen representacions d’aquest tema derivades de la iconografia pagana harpia, griu alat A la fi de l’edat mitjana el tema de la mort adquireix una importància cabdal Pot ésser representada de diferents maneres com a cavaller de l’Apocalipsi galopant sobre un munt d’homes caiguts a terra, o com a esquelet amb una falç damunt un carro tirat per bous d’aquesta mena de representacions deriva el Triomf de la mort , que hom troba als frescs de Subiaco i del Campo Santo de Pisa És posterior la Dansa de la mort , que tingué una…
liofilització
Química
Operació de liofilitzar consistent en una congelació, seguida d’una deshidratació per sublimació que té lloc en un recipient on hom ha fet el buit.
Cal evitar que el glaç format es fongui durant l’operació, per la qual cosa hom treballa a una temperatura inferior al punt triple A la pràctica, però, hom congela la substància, dissolta, a molt baixa temperatura -50°C i a una gran velocitat, per evitar els fenòmens de fusió local, que donen lloc, a vegades, a una efervescència quan hom hi fa el buit El buit aconseguit és de 0,1 a 0,01 mm Hg, i la velocitat de sublimació ha d’ésser com més lenta millor per això aquesta operació dura molt de temps Quan gairebé tota l’aigua del producte s’ha sublimat, hom augmenta lleugerament la temperatura,…
Antoni Pellicer i Peraire
Disseny i arts gràfiques
Història
Obrer tipògraf i internacionalista.
Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació…
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
atles

Atles Universal d’Enciclopèdia Catalana
Cartografia
Col·lecció sistemàtica de mapes o esquemes cartogràfics.
Segons llur abast els atles poden ésser generals o universals, nacionals, regionals Segons llur temàtica poden ésser estrictament geogràfics geografia física i política, històrics, econòmics, etc El 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC i Enciclopèdia Catalana presentaren la primera edició de l' Atles Universal , que és una obra d’informació cartogràfica i temàtica d’àmbit mundial i per als Països Catalans, a escales de representació homogènies, que suposà, en l’última dècada del segle XX, un projecte cartogràfic totalment innovador La forma normativa del terme atles En els Documents…
Castell de Montgrí (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Durant el segle XIII, alguns dels membres de la família Torroella s’anomenaven Montgrí Així, l’any 1209, trobem documentat un Pere de Montgrí, germà de Ponç Guillem de Torroella Així mateix, el bisbe Guillem de Montgrí, el 1235, organitzà la conquesta de l’illa d’Eivissa D’això, no en podem inferir, però, automàticament, que en aquest moment ja hi hagués una construcció o una fortificació —secundària amb relació al castell de Torroella— en aquesta muntanya empordanesa del Montgrí, tot i que tampoc no ho puguem rebutjar totalment Hom sap, però, prou bé quan es construí la gran fortificació que…
Castell de Torroella (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Aquest castell sorgí en el terme de Santa Eulàlia de Riuprimer que és el que primerament s’utilitzà per a anomenar aquesta zona Tots dos topònims es documenten a partir del 904, un com a vall de Santa Eulàlia, i l’altre com a lloc que anomenen la Torroella Mentre que el primer s’imposà per a anomenar tot el terme, el segon fou emprat només pels voltants del lloc on es trobava És a partir del 1099 quan apareix el castell de Torroella plenament organitzat, ja que en aquest any el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, en el seu testament, llegà el castell de Torroella a la canònica de Sant…
Castell de l’Aguilar (Balenyà)
Art romànic
El lloc de l’Aguilar es documenta a partir del 948 amb el nom de vila Agultare El 1008 el noble Sesmond d’Oló donà al seu fill Guillem, levita, el puig anomenat Aguilar amb terres, vinyes i cases, situat al terme de Tona El castell com a tal no apareix fins al 1024, quan l’anterior Guillem, levita, amb el nom de Guillem de Mediona, donà al bisbe de Vic, Oliba, i a la seva església, el castell de l’Aguilar en compensació dels castells que li havia cedit el bisbe Així el castell de l’Aguilar fou domini dels bisbes de Vic Els bisbes tingueren com a castlans la família Taradell, i quan s’uniren…
Castell de Muntanyola
Art romànic
El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts del castell…
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d’aquest…