Resultats de la cerca

Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…

Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda feta amb la…

Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que amb…

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se'n feren més…

La seu és a Londres Fins el 1945 absorbí altres diaris d’informació econòmica i financera, àmbit en el qual, per la seva reputació de rigor, es convertí en el mitjà més influent a la Gran Bretanya, i també en un dels primers del món El 1957 fou adquirit pel grup Pearson Des dels anys setanta del segle XX adoptà un punt de vista progressivament internacional, i el 1979 llançà la primera edició per a l'Europa continental, a la qual seguiren una vintena d’edicions en diversos punts del món, especialment a Àsia, l’Orient Mitjà i els Estats Units El 2012 les subscripcions per internet superaren…

Com a traductor professional s’ha especialitzat en la traducció d’obres narratives modernes Ha traduït al català de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà a autors com Gérard de Nerval, Giovanni Verga, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Milan Kundera, John Banville o Eduardo Mendoza També ha collaborat en diverses publicacions, entre d’altres, Diari de Barcelona i Diario 16 El 2017 publicà El mirall dels llibres , selecció dels seus textos de crítica literària És autor dels reculls de poemes Les illes obstinades 1987, Premi Carles Riba 1986 i  Test de Rorschach 1992 La seva poesia és…

Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha destacat també com…

Professor emèrit de la Universitat de Manchester UMIST Començà la seva carrera com a lector d’anglès i literatura a l’Argentina i als EUA abans d’obtenir una plaça a la Universitat de Salford L’any 1973 passà a ésser catedràtic de llengües modernes a la UMIST, càrrec que ocupà fins a la jubilació, l’any 1995 Ha estat membre de consells editorials de revistes internacionals en els àmbits de la traducció i la terminologia Termnet News i Language International Actualment, és membre del consell editor de les revistes Terminology John Benjamins, Sendebar Escuela Universitaria de Traductores e…

La seva producció inicial se centrà en relleus monocroms L’any 1959 fou un dels fundadors del Gruppo T, a Milà Amb aquest collectiu treballà en la recerca del moviment i dels seus efectes en l’art, dins el que es pot anomenar investigacions cinètiques A més dels seus treballs de grup, Colombo realitzà treballs individuals caracteritzats per la recreació d’ambients espacials que poden ser transitats i que manipulà amb llum artificial i mecanismes amb motors elèctrics que accionen elements introduïts al seu interior El primer el presentà el 1964 i el més important fou Spazio Elastico , de l’any…

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i publicitari de l’…